II JORNADA DE PATRIMONI I EDUCACIÓ

II JORNADA DE PATRIMONI I EDUCACIÓ

NOTÍCIES

II JORNADA DE PATRIMONI I EDUCACIÓ

20 I 21 de març de 2020

Educació i patrimoni són un binomi cada vegada més important no només en l’àmbit de l’educació formal, sinó també en l’educació no formal i en l’educació permanent de la ciutadania.

Els objectius de la jornada són obrir un espai de formació, debat i coneixement d’experiències tant locals com nacionals relacionades amb l’educació i el patrimoni; donar a conèixer la vessant transversal i interdisciplinària, i presentar algunes de les seves potencialitats com a eina educativa. Es farà èmfasi en dos aspectes concrets: accessibilitat i inclusió.

La Jornada s’adreça a professionals del patrimoni i els museus, a l’estudiantat en formació de múltiples àrees de coneixement i al personal docent de tots els nivells.

AQUÍ trobareu el programa de la jornada. 

 

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Compartir l’estratègia turística amb els recursos locals i del territori

Compartir l’estratègia turística amb els recursos locals i del territori

NOTÍCIES

Compartir l’estratègia turística amb els recursos locals i del territori

Museu de Guissona

25 de febrer de 2020

Des del moment en que s’aposta per tenir una oficina de turisme municipal, l’Ajuntament ha de tenir clara l’estratègia respecte a la promoció interna i externa que cal dur a terme per obtenir el major rendiment d’aquest servei.

Tot sovint s’entén que el paper de les oficines de turisme és informar a les persones visitants sobre la ciutat i/o els recursos turístics locals. Per atendre aquesta funció, el punt d’informació turístic de Guissona disposa de mapes, guies gastronòmiques, descripció i horaris dels castells del Sió, rutes per fer a peu o en btt…

Estar físicament dins el recinte del Museu de Guissona i Parc Arqueològic de Iesso ens permet promocionar aquest equipament insitu, donat que aquest és el principal recurs turístic de la vila. A més a més, és el punt de trobada de les visites guiades per la vila.

Trobada d’Oficines de Turisme al Museu de Guissona

La mirada de turisme, dèiem, ha de ser interna i externa. Interna vol dir donar servei a la gent de Guissona, facilitant informació del que es fa a les rodalies, a indrets veïns o a la demarcació per poder documentar sortides als encontorns. A aquest efecte disposem de fulletons de municipis propers, d’altres recursos comarcals, i de la resta de demarcació lleidatana.

Per poder informar necessitem conèixer el que tenim a prop: així, treballem en xarxa amb la resta d’oficines de turisme de la província de Lleida. El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida (Ara Lleida) aposta perquè el personal tècnic de les diverses oficines que estan sota el seu paraigües ens anem trobant, anem presentant-nos les novetats, i puguem conèixer en primera persona tots els recursos turístics del territori.

Deixar de mirar-se de forma individual per començar a mirar en gran, on els/les agents no som competència sinó complement.

Aquesta mirada cap dins també és la que ens diu que cal interactuar amb la ciutadania local. És la que ens convida a aturar-nos de tant en tant per revisar els recursos propis: per exemple, en aquests moments estem documentant tota la Via Verda, donat que és una ruta molt usada per les guissonenques i els guissonencs. La ciutadania és interpel·lada en els enigmes que pengem a Instagram (https://www.instagram.com/turismeguissona/)  on convidem a qui ens segueix a reconèixer l’indret de la imatge. Presentem el comerç i el seu producte de proximitat, així com la restauració i els obradors, a través de les imatges de les xarxes socials; estem dissenyant la nova pàgina web de Turisme Guissona…

La mirada externa ens força a pensar en com podem seduir a la gent de pas perquè s’aturin a la vila i coneguin la nostra restauració, comerç i producció local. Per descomptat que les persones que s’allotgen a Guissona o altres establiments dels voltants rebran informació dels recursos turístics de la vila: per conèixer el Museu de Guissona i el Parc Arqueològic de Iesso, les visites guiades al poble, rebre informació de senders locals i comarcals, horaris i preus dels castells visitables a la comarca, donar a conèixer esdeveniments propers, altres espais d’interès. Perquè el/la turista no entén de delimitacions administratives: visiten la zona de forma extensa. Aquesta visió àmplia és la que fa que les persones que ens dediquem a la promoció turística haguem de conèixer la resta de recursos a uns quants quilòmetres a la rodona. Per això és important fer xarxa veïnal, comarcal, supracomarcal i més i tot! Quan rebem gent vinguda del nord o centre d’Europa, les divisions administratives no els aporten res: venen a conèixer l’època romana, o l’època medieval, o el camí de Sant Jaume, o algun tram d’una ruta europea en BTT… Això fa que haguem de tenir els coneixements i disposar de material per atendre aquest tipus de demanda.

Aquesta visió encaixa amb la voluntat que té Ara Lleida, que a través del seu Pla de Formació Contínua per a Oficines de Turisme de les Terres de Lleida i Aran, ofereixen una doble resposta a qui treballem en aquests espais: d’una banda, ampliar coneixements que serveixin per oferir un millor servei (xarxes socials, idiomes, productes…); de l’altra, que teixim una xarxa de professionals d’oficines de turisme, i així donar a conèixer qui som, què fem, quines novetats tenim, què ens funciona i què no.

Aquesta necessitat de treballar en xarxa és la que vam posar de manifest en la trobada de professionals del sector turístic que es va fer a la tardor del 2019 a les instal·lacions del Museu de Guissona. Deixar de mirar-se de forma individual per començar a mirar en gran, on els/les agents no som competència sinó complement.

Enllacem aquella voluntat expressada de forma col·lectiva en la trobada de tardor del sector turístic,  amb una de les necessitats del PLA ESTRATÈGIC PEL DESENVOLUPAMENT I L’OCUPACIÓ DE LA SEGARRA, que situa el turisme en un dels tres eixos principals en els que treballar per donar un impuls definitiu a la comarca de la Segarra; els altres dos eixos hi estan molt lligats: la connectivitat i la mobilitat.

Nosaltres ens posicionem amb les dues entitats superiors, Diputació de Lleida i Consell Comarcal de la Segarra, per poder ser motor de canvi.

A les nostres xarxes socials trobareu recomanacions municipals (productes, patrimoni, senders), comarcals (castells, senders, fires i festes, representacions)  i de la demarcació (nous productes, patrimoni, festes) , per confegir un producte de qualitat que sigui atractiu per a qui ens visiti. Disposareu de tot el que promocionem a si ens seguiu a través de les nostres finestres al món:  Facebook (https://www.facebook.com/Turisme-Guissona-177625042590697/ ), l’Instagram ( https://www.instagram.com/turismeguissona/ ) i a partir d’ara una nova pàgina web (https://turismeguissona.cat/ ), que tenim en construcció. Tot plegat, i de bracet, amb el Museu de Guissona (https://museudeguissona.cat/ )  principal recurs turístic de la vila, i de l’Ajuntament de Guissona (http://www.guissona.cat/ ) entitat que promociona l’agenda d’activitats local.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Actuacions per pal·liar els efectes dels aiguats del mes d’octubre de 2019

Actuacions per pal·liar els efectes dels aiguats del mes d’octubre de 2019

NOTÍCIES

Museu de Guissona

18 de febrer de 2020

Actuacions per pal·liar els efectes dels aiguats del mes d’octubre de 2019

El passat 2019 gràcies a una línia d’ajudes excloses de concurrència es van desenvolupar diverses accions per fer front als efectes dels aiguats del mes d’octubre. Entre les actuacions realitzades cal destacar la compra dels diversos tipus d’àrids emprats en la proposta museogràfica per tal de protegir els nivells arqueològics i fer accessibles i visitables les restes arqueològiques.

Les diverses accions, doncs, es van desenvolupar gràcies al suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Els morts ens parlen

Els morts ens parlen

NOTÍCIES

Els morts ens parlen

Josep Ros i Tatiana Piza

16 de febrer de 2020

El Museu de Guissona conserva les restes antropològiques de 48 individus provinents de diferents intervencions arqueològiques d’època romana i medieval realitzades a Guissona. Des de l’any 2018 l’antropòloga Tatiana Piza esta portant a terme un projecte de documentació i estudi d’aquests individus amb el suport econòmic de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran.

La primera de les tasques que s’han de realitzar en aquest tipus de restes és la neteja dels individus i la seva reconstrucció, aquesta tasca ens permet  conèixer la seva preservació esquelètica. Els processos post deposicionals, és a dir, les accions que els ossos sofreixen després de ser enterrats, poden comportar una preservació diferent de les restes, fet que es relaciona directament amb el tipus, la quantitat  i la qualitat d’informació que es pot obtenir a  partir del seu estudi.

I què ens poden dir els ossos dels que van habitar la ciutat romana de Iesso o la vila closa medieval de Guissona?

Edat i sexe.  

La determinació de l’edat dels esquelets en el moment de la seva mort i el seu sexe, són dades que permeten estudis estadístics individuals i poblacionals molt interessants, però també ens permeten posar aspecte físic a les restes dels individus documentats.

En el cas dels esquelets immadurs la determinació de l’edat en que l’individu va morir es realitza tenint en consideració l’estat de creixement i desenvolupament dels elements esquelètics, donant prioritat al grau de formació i erupció de les peces dentals,  però també considerant l’aparició, el grau d’ossificació i les dimensions de tots els elements ossis

En els esquelets adults, l’interval d’edat es pot estimar a partir dels canvis morfològics a la superfície auricular de la pelvis, a la símfisi púbica, que és l’articulació que uneix les rames superiors dreta i esquerra dels ossos púbics, a l’os coxal situat a la pelvis, a l’extrem esternal de la 4ª costella, i a l’epífisi, o extrem,  medial de la clavícula.

Una vegada estimada l’edat, els esquelets es classifiquen en els següents grups:

  • Fetus (previ al naixement)
  • Perinatal (pròxim al naixement)
  • Nadó (durant el primer any de vida)
  • Infantil I (de 1 a 6 anys)
  • Infantil II (de 7 a 12 anys)
  • Juvenil (de 13 a 19 anys)
  • Adult-jove (de 20 a 29 anys)
  • Adult (de 30 a 39 anys)
  • Adult-madur (de 40 a 59 anys)
  • Senil (a partir dels 60 anys).

Els  esquelets que no ha estat possible estimar un interval d’edat concret s’han inclòs en l’interval d’edat subadult-indeterminat (de 0 a 20 anys) o adult-indeterminat (a partir dels 20 anys), segons si havien assolit la maduració òssia o no.

“Per a la determinació del sexe dels esquelets, com a criteri principal es considera la morfologia de la pelvis,  i com a criteri secundari la morfologia del crani i de la mandíbula. ”

Per a la determinació del sexe dels esquelets, com a criteri principal es considera la morfologia de la pelvis,  i com a criteri secundari la morfologia del crani i de la mandíbula. Aquests criteris s’apliquen a partir dels individus en edat juvenil, és a dir, quan es comencen a desenvolupar d’una forma més evident els caràcters sexuals secundaris. Així mateix, en els esquelets adults també s’han considerat, de forma complementària els diagnòstics anteriors, les dimensions òssies.

Els individus es classifiquen en quatre grups: sexe masculí, sexe femení, al·lofís (els individus que no presentaven característiques sexuals clarament discriminants) i indeterminats (els individus dels quals no se’n preservaven els elements esquelètics necessaris per a la estimació del sexe).

En els esquelets immadurs s’han considerat les característiques morfològiques de la mandíbula i la pelvis sempre tenint en compte que la classificació de les restes òssies no madures no assoleix la mateixa exactitud com en adults.

Fins el moment hem pogut estudiar 38 sepultures corresponen a un mínim de 38 inhumacions, identificades en tres conjunts diferents:  un conjunt localitzat als baixos del número 8 de carrer la Font, el qual es relacionaria amb la necròpolis tardo antiga de la ciutat de Iesso, localitzada a l’actual zona de l’església,  un altre conjunt format per les restes antròpiques localitzades, en context tardo antic, al parc arqueològic de Guissona,  i un tercer conjunt d’enterraments documentats  al solar de les antigues escoles, que  es relacionarien amb el cementiri d’època medieval-moderna de Guissona.

En el cas de la població del carrer de la Font, la baixa mostra (3 individus) no permet realitzar un anàlisi poblacional i mètric complet, tot i que s’ha unit a la resta de la població tardo antiga analitzada al parc arqueològic, per tal de realitzar l’anàlisi paleopatològic.

La població tardo antiga enterrada al parc arqueològic presenta una estructura d’edat i sexe que no respon a perfils demogràfics de societats humanes existents, sobretot pel que fa la infrarepresentació d’individus infantils i juvenils. Per altra banda, la manca d’individus senils si que concorda amb els paràmetres esperats en poblacions d’aquesta cronologia, fet que porta a la conclusió que ens trobem davant una mostra esbiaixada de la població. Quan a l’equilibri de l’estructura de gènere s’inclina lleugerament al sexe masculí, coincidint amb la organització típica de les poblacions humanes. L’esperança de vida dels individus que superen la maduresa és de 52 anys.

Tenint en compte el context funerari dels individus enterrats al parc arqueològic, els quals en ocasions estaven reutilitzant estructures negatives preexistents, en un moment en que existia una necròpolis dins la ciutat, es pot interpretar que es tracta d’una part de la població que per qüestions de raça o classe no han estat enterrades amb la resta.

Per altra banda, la població de les antigues escoles, d’època medieval-moderna,  presenta una estructura d’edat i sexe que reflecteix els perfils demogràfics típics, de natalitat i mortalitat, de societats humanes pre-industrials. Per altra banda, les anomalies estructurals destacades com la infrarepresentació d’individus senils són característiques que es solen identificar en les sèries esquelètiques derivades de contextos arqueològics. Aquests fets són causats per una edat de mort prematura, relacionada amb diversos aspectes contextuals com la falta d’higiene, la fam, les malalties, etc., típics d’aquestes cronologies.

L’Ancestria o Ascendència.

A partir de l’estudi mètric del crani es pot conèixer l’ancestria o ascendència dels diferents individus.  L’ancestria està basada en la idea que com espècie humana compartim un origen comú i per tant com individus estem relacionats els uns amb els altres amb major o menor proximitat, això permet crear grups d’humans que comparteixen una determinada carga genètica. Normalment aquests estudis es realitzen mitjançant l’estudi genètic de l’ADN, però també s’ha comprovat que amb l’estudi de les 8 mesures s’obtenen 29 paràmetres diferents que permeten, a partir de les eines informàtiques  cranExplr i  CraniID,  que utilitzen un conjunt de 3.163 cranis de 39 poblacions diferents mundials,  ha permès documentar 74 mostres geogràfiques mundials diferents, es pot  relacionar un crani percentualment amb alguna d’aquestes 74  grups genètics.

En el cas del individus excavats al parc arqueològic, l’anàlisi de probabilitat poblacional ha evidenciat que alguns individus formaven part de diferents poblacions. Dels 13 individus analitzats del parc arqueològic, tant sols es va poder realitzar la craniometria poblacional en 5 d’ells, tres dels quals eren europeus i els dos restants presentaven una alta probabilitat de procedir del nord-est d’Àfrica.

Paleopatologies

Un altre de les dades que podem obtenir són  les malalties que l’individu al llarg de la seva vida haig pogut tenir i que han deixat alteracions esquelètiques.

Els processos patològics observats de manera més freqüent en les restes òssies estudiades estan relacionats amb alteracions bucodentals, en ambdós sexes, mentre que els individus masculins presenten una freqüència superior d’alteracions en zones articulars. Pel que fa l’edat, els individus subadults presenten un alt percentatge d’aparició de marques d’estrès, possiblement lligades a malnutrició, que no s’observen en població adulta, pel que s’interpreta que els individus que es veien afectats per aquests marcadors no solen sobreviure. En el cas de la població adulta, els processos patològics més observats són les alteracions en zones articulars i la calcificació dels teixits tous, relacionades amb la força de treball o a la mateixa degeneració del cos. Aquests resultats són força similars en ambdues poblacions la tardo antiga i la medieval- moderna.

Finalment, l’estudi de les entesopaties, lligat a la discriminació del treball, no ha evidenciat diferències entre sexes en cap de les dues poblacions i tant sols s’ha observat un resultat significatiu en la comparació de les dues poblacions. La manca de resultats significatius està causat per la baixa mostra analitzada. Tot així s’ha pogut observar que les mitjanes de les entesis de l’extremitat esquerre, en ambdues poblacions, són superiors, resultat que es pot relacionar amb l’ús d’eines del camp, en un context agrícola, com és el de Guissona, tant en època tardoantiga com moderna.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close