El 2019 un any de canvis i consolidació del Museu de Guissona

El 2019 un any de canvis i consolidació del Museu de Guissona

NOTÍCIES

El 2019 un any de canvis i consolidació del Museu de Guissona

Museu de Guissona

30 de gener de 2020

 

L’any 2019 ha suposat un any de canvis pel Museu de Guissona. Des de la inauguració del conjunt arqueològic l’any 2011, el Museu ha viscut un procés de consolidació com a equipament fins arribar a la necessitat de replantejar la institució i fer el viratge necessari per esdevenir un museu social.

Sense menystenir les funcions tradicionals aquesta transformació implica situar en el focus d’interès la societat en sentit ampli. Tant des d’un punt de vista geogràfic, centrat en el marc local, sense oblidar la projecció en el territori immediat i el seu abast nacional d’acord amb la magnitud, l’interès i la rellevància del patrimoni a la seva custòdia. Per altra banda, aquesta amplitud social té una lectura també humana. L’objectiu del museu es superar els segments de públic tradicionals (entesos, escolars i jubilats) i vèncer els prejudicis (elitisme, avorriment, estancament…) que encara pesen sobre aquest tipus d’institucions. Més encara, el Museu ha d’esdevenir un referent en termes d’inclusió de les minories. Això implica que la institució ha de ser capaç de representar al conjunt de la ciutadania en tota la seva diversitat.

Les accions del Museu durant el passat 2019 s’han organitzat en els següent programes: Recerca, Gestió Patrimonial, Manteniment i Millora d’Infraestructures, Acció Cultural, Acció Didàctica, Turisme i Comunicació. Les diverses actuacions s’han desenvolupat gràcies al gràcies al suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Diputació de Lleida. Una part del fons emprats que financen les actuacions subvencionades prové de cabals que atorga la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

La nostra estratègia digital pel 2020

La nostra estratègia digital pel 2020

BLOG, COMUNICACIÓ

La nostra estratègia digital pel 2020

Laura Puig

22 de gener del 2020

Aprofitant que aquest article inaugura el Fòrum de Iesso (blog) de l’any 2020, l’utilitzem per explicar-vos quines seran les propostes i objectius que treballarem des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona. Una de les quals, ja queda implícita sols pel fet de continuar estant aquí amb aquesta nova entrada en la nostra “plaça pública”: Continuem apostant per crear comunitat, informar, generar tràfic i interactuar entorn de Iesso – el blog n’és un exemple.

A partir d’aquí hem elaborat la nostra estratègia digital.

Des de fa tres anys, aproximadament, des del Museu s’ha realitzat una aposta clara per integrar una àrea de comunicació dins de l’organigrama de funcionament de la institució. Aquesta novetat va rebre un important impuls durant el passat exercici, que es manté en l’actual, en el qual, l’àrea de comunicació tant tradicional com digital, s’ha anat a poc a poc professionalitzant.

Tot i això, hem de tenir en compte les especificacions, dimensions i complexitats pròpies d’un museu de les característiques del Museu de Guissona, un museu que podríem categoritzar de “museu petit” si ens basem en alguns indicatius concrets com el nombre de visitants anuals (10.000) i la plantilla de treballadors que el conformen (4) i/o les seves dimensions: 125 m² destinats a l’exposició permanent i prop de 2 hectàrees de jaciment arqueològic.  També caldria remarcar el fet que, en un museu de les nostres característiques, tothom qui hi treballa ha de col·laborar en tasques, que en principi no pertanyen a la seva àrea: “tothom fa de tot”; les feines urgents i immediates, com són atenció a grans grups de visitants, escolars que realitzen activitats més complexes que requereixen més preparació o reunions urgents, fa que moltes vegades l’organigrama intern quedi alterat.
El Museu de Guissona es tracta de la principal institució cultural de la zona, especialitzada en la recerca, la conservació i la transmissió del patrimoni i la memòria col·lectiva de Guissona i de la ciutat romana de Iesso.

A l’hora d’elaborar els indicatius que marcaran la forma de comunicar-nos durant el 2020, prèviament hem fet una anàlisi de la situació actual del Museu en l’àmbit digital, com a punt de partida i sense complexos per conèixer on som, per saber cap on hem d’avançar:

  • Pàgina web i xarxes socials
    El Museu disposa d’una pàgina web adaptativa, en la qual hi ha una pàgina dedicada a un blog “fòrum Iesso” (comunitat) i una altra a un motor de reserves (ticketing). El blog permet a l’usuari fer comentaris, enviar correus electrònics o compartir-ho a les xarxes socials.
    També té presència activa en tres xarxes socials: Instagram, Facebook i Twitter; i el compte obert però amb poca activitat a: Linkedin, Youtube, Vimeo, Pinterest i Spotify. La presència i control en plataformes com “Tripadvisor” i “Google Business” també és intermitent.

 

  • Mobile
    Disposa d’una app per a mòbils, titulada “IESSO. Veus i sons entre les pedres”” que permet fer la visita a les restes arqueològiques amb el mòbil personal o amb tauletes digitals que estan a disposició del visitant (museografia interactiva). De moment, l’aplicatiu no està operatiu, i quan ho estava sol era disponible per a mòbils Apple. Tot i això, l’aplicació es va crear l’any 2012 i ja presenta un estat força desfasat i caldria revisar-la i renovar-la.

 

  • E-Marketing
    Emmagatzema una base de dades anomenada “Amics del Museu” que són les persones que han acceptat, previ consentiment, ser els receptors del butlletí d’informació (e-mailing), que cal consolidar i perioditzar per donar-los-hi la utilitat pel qual van ser recollides les dades.

 

  • E-Publishing
    Utilitza plataformes com “Issuu” o “Google Drive” per penjar-hi publicacions en obert (oferta didàctica, noticiari, etc.) que són d’autoria pròpia. També es projecta, a més llarg termini, la creació d’una revista digital sorgida des del Museu.

  • Anàlisis digital
    Mensualment es duu a terme una anàlisi de l’impacte de les xarxes socials (interacció, abast, impressions, seguidors, etc.) i també, mitjançant Google Analytics es fa un buidatge del moviment mensual de la plana (www.museudeguissona.cat), des de les sessions noves, taxes de rebot, pàgines vistes, etc. sempre comparant amb el mes anterior. D’altra banda, de forma quadrimestral, des del servei que ofereix la “Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran” es rep un informe analític general que es basa amb comparatives amb el sector i amb els objectius propis assignats a principis d’any.

“El Museu de Guissona es tracta de la principal institució cultural de la zona, especialitzada en la recerca, la conservació i la transmissió del patrimoni i la memòria col·lectiva de Guissona i de la ciutat romana de Iesso.”

Un cop ens hem fixat en els indicatius digitals que disposem al Museu, hem passat a una anàlisis en un segon nivell, de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) que afecten el Museu de Guissona referents a l’àmbit digital:

Debilitats:

Manca d’una estratègia digital estable i professional
Cal posar fil i agulla per començar una nova era, en la qual, el Museu disposi d’una estratègia digital clara, amb els objectius ben definits i les eines per assolir-los ben consolidats. Caldrà conèixer les necessitats dels usuaris, saber quin n’és el target i saber-li donar les respostes que necessiti i li sedueixin. Per això, cal incorporar la comunicació digital en el marc estratègic del Museu de Guissona. Que el professional de la comunicació participi en les decisions sobre projectes i activitats del Museu des de l’inici (planificació i disseny) fins a l’execució final.

Poca comunicació digital interna
Cal una major i més professional implicació en la comunicació digital de l’equip que forma el Museu de Guissona. Cadascú des de la seva àrea (educació, atenció al públic, conservació…) té molt a aportar i així, convertir-se també, en comunicadors rigorosos i generadors de contingut de valor. Cal que tots els professionals que formen el Museu, entenguin i acabin per assimilar, la importància d’una comunicació i estratègia digital com quelcom beneficiós i molt positiu.

Poc feedback amb els visitants i usuaris abans i sobretot després de venir

Existeix poca comunicació entre els visitants que visiten el Museu, sigui abans de venir, durant o un cop realitzada la visita i també és fluixa la comunitat digital que rodeja la institució. Caldria intensificar aquestes relacions, a través del contingut de qualitat i la interacció per millorar el compromís i la recepció. Cal treballar perquè els visitants s’impliquin abans i després de venir.

Ús nul de recursos digitals i/o suports virtuals tant en l’exposició museística i en el Parc Arqueològic
Cal una aposta, també pressupostaria, per incloure recursos digitals i virtuals en les visites al Museu i el jaciment, que ajudi a fer més atractiu i complet el coneixement de l’equipament. En aquest aspecte, encara s’opta, de forma total, per la comunicació tradicional, amb les visites guiades acompanyades d’una persona. La introducció de recursos virtuals (3D, realitat virtual, elements sensorials, etc.) permetria portar la transmissió del llegat arqueològic i històric a un altre nivell i facilitar-ne l’apropament a la societat.

Manca d’estudis de benchmarking de forma periòdica
No existeix una anàlisi intensiva dels museus o institucions similars al Museu de Guissona per extreure’n informació que permeti conèixer, mesurar i comparar els punts estratègics d’altri i que siguin aplicables a la nostra institució.

 

Amenaces:

Competidors del sector arqueològic més potents (digitalment, parlant)
Actualment, a Catalunya, existeixen museus i jaciments arqueològics que per diferents motius, que van més enllà de l’interès primari del mateix contingut o recerca, tenen més força i visibilitat. Les desigualtats de condicions: pressupostos, horaris, instal·lacions… són valors claus per entendre aquesta diferència.

Dificultat de sobresortir entre tanta oferta en línia
L’augment de l’oferta, tant local com específica dins l’àmbit arqueològic, fa que els possibles visitants o seguidors digitals rebin múltiples inputs i es fa molt difícil destacar entre tanta proposta d’oci. Cal assortir al possible visitant, de continguts previs que li suggereixin experiències diferencials que l’incitin a venir.

Perill de caure en la banalització en la comunicació continua
Una altra de les amenaces que contemplo és el risc de vulgaritzar el contingut que es pugui proporcionar de forma digital. Principalment el contingut digital propagat a través de les xarxes socials, que a causa de la seva immediatesa, no compti amb suficient valor, s’allunyi de la línia de la institució i s’escapi de l’estratègia digital marcada. Tanmateix, també és una amenaça no tenir suficient control de la reputació en línia que pugui manifestar-se a través de les opinions, imatges o creacions personals de factors externs a la institució i que s’escapin del seu control.

Fortaleses:

WIFI disponible en la totalitat del Museu i del jaciment arqueològic
L’equipament disposa de connexió Wifi lliure que permet al visitant consultar la pàgina web del Museu i Internet en general durant la seva visita. Tot i això, cal incentivar l’ús dels dispositius mòbils personals durant el recorregut i, sobretot estimular la participació i interacció entre Museu i visitants.

Es disposa d’un weblog
Des del gener de l’any 2019, a la pàgina web del Museu hi ha una pàgina titulada “fòrum de Iesso”, que fa les funcions de bitàcola. Periòdicament, els professionals del Museu hi pengen articles creats amb l’objectiu d’apropar el Museu al visitant, però també a l’inrevés, que el visitant s’apropi al Museu amb els seus comentaris, qüestions i crítiques. És una porta oberta a la interacció, el coneixement i la transparència, que a més, atrau tràfic web i visitants. Tot i això, cal consolidar-lo. Diari de campanya, visibilitat de la campanya.

És un Museu social i cultural actiu que permet “humanitzar” la comunicació digital més fàcilment.
L’empatia és present en totes les esferes del Museu. Aquesta característica afavoreix el posicionament de la institució de forma implícita amb els temes socials i polítics que afecten la societat i això ajuda a distanciar el Museu de la imatge de llunyania, elitisme que sovint ha imperat en aquest tipus d’institucions. Aquesta actitud permet fer-ne una bona comunicació que acaba en un diàleg positiu amb els usuaris.

Oportunitats:

Disposem d’un jaciment arqueològic viu, en constant recerca i ampliació que facilita la generació d’informació
Les excavacions arqueològiques al Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso estan actives. Durant l’any es realitzen diferents campanyes d’excavació i restauració que amplien el radi de recerca i, per tant, augmenta la possibilitat de generar contingut digital i informació al respecte, sent el ventall comunicatiu més ampli i divers.

Professionalització de l’àrea de comunicació
Per dur a terme una estratègia digital integral, que vagi més enllà de disposar d’una pàgina web i unes xarxes socials més o menys actives, cal una digitalització que quedi integrada en tot l’equipament museístic, que sigui més oberta a la participació del públic i més orientada a oferir serveis al públic. S’aconseguirà arribar a l’usuari amb continguts i programes que connectin i responguin a necessitats i interessos concrets per les persones, les comunitats, o de la societat en conjunt; però també en saber comunicar-los i relacionar-se adequadament amb les persones i col·lectius. Per tant, cal curar els continguts i la innovació dels programes per convertir-los en estratègics i comptar amb el suport de la tecnologia per ampliar l’accés i difondre el coneixement, per connectar amb nous públics i estimular la implicació dels ciutadans.

Aquesta anàlisi que hem acabat interioritzant ens porta a l’elaboració de quatre objectius, els principals, que seran els que regiran la nostra estratègia i que podrem mesurar a finals d’any per valorar si hem pogut assolir-los:

1. Consolidació de la marca “Museu de Guissona”
La peculiaritat d’aquesta institució és que engloba un Museu i un jaciment, i a vegades per referir-nos i que s’entengui hem d’anomenar els dos elements. Caldria treballar en l’àmbit digital perquè, simplement amb “Museu de Guissona”, l’usuari capti que fa referència al Museu i al jaciment de Iesso.

2. Convertir el Museu de Guissona / Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso(IESSO) en una referència digital a escala de Catalunya dins dels espais arqueològics
Per aconseguir-ho caldrà utilitzar la tecnologia, no solament per fer arribar la informació, sinó per enriquir les experiències de visita, comunicar-se i crear relacions amb els usuaris (siguin visitants o no). Cal que sigui una institució “sense parets”, oberta, transparent i a l’abast de tothom. Però també, perquè els continguts siguin d’alta qualitat, caldrà reforçar la capacitat de recerca arqueològica, històrica o social i la generació de coneixement.

3. Incrementar els nivells d’audiència del Museu a través de les seves activitats expositives, educatives, tant per via presencial com en línia.
Utilitzar les eines digitals disponibles (pàgina web, blog, xarxes socials, etc.) per ajudar en la promoció de les activitats que es realitzin a la institució. Implementar l’ús de la publicitat de pagament en les xarxes socials. També comptar amb la col·laboració de microinfluencers que puguin ajudar a ressaltar qualsevol mena d’acció, des d’una postura pròxima i real.

4. Acostar el Museu en la transformació digital i tecnológica

Per assolir-ho cal que, el personal del Museu adquireixi les aptituds bàsiques en competència digital i tecnològica. Cal que totes les esferes del museu, “pensin en digital” i ho vegin com una part més de la institució i no un complement. Per això, es fa necessari que els pressupostos contemplin partides específiques per aquest fi i que l’estratègia digital de la institució indiqui de forma clara i ben definides quines han de ser les experiències que es vulguin transmetre a un públic objectiu concret i que després, des del coneixement, es pugui buscar la millor eina (tecnològica) per aconseguir-ho.

En tornem a parlar a principis del 2021. Esperem comptar amb vosaltres per assolir els objectius, nosaltres hi posem tot de la nostra part, i confiem que la vostra resposta, serà com sempre, positiva, proactiva i propera.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Acaba l’excavació al sector calent de les termes

Acaba l’excavació al sector calent de les termes

NOTÍCIES

Acaba l’excavació al sector calent de les termes

Museu de Guissona

22 de gener de 2020

Durant l’any 2019, el Museu de Guissona junt amb el grup de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona i amb l’empresa Arqueòlegs.cat han finalitzat l’excavació de la zona calenta de les termes públiques de Iesso.

Aquesta campanya d’excavació ha estat especialment significativa per les institucions col·laboradores perquè ha permès complementar el coneixement sobre l’edifici més singular i complext excavat fins ara dins el Parc Arqueològic. La rellevància d’aquest edifici es deu a la seva importància, el seu estat de conservació i la seva ubicació, ja que es troba just al costat de l’entrada del Museu.

A més a més, la seva excavació era prioritària per tal de poder plantejar la coberta total de les restes conservades de l’equipament per evitar-ne la degradació.

Les tasques d’excavació s’han dut a terme gràcies a la subvenció per a la implementació de programes estratègics i projectes específics dels museus. Així doncs els treballs s’han realitzat gràcies al suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Finalitza la intervenció de consolidació a la natatio de les termes de Iesso

Finalitza la intervenció de consolidació a la natatio de les termes de Iesso

NOTÍCIES

Finalitza la intervenció de consolidació a la natatio de les termes de Iesso

Museu de Guissona

22 de gener de 2020

Durant l’any 2019 es va realitzar una actuació de consolidació a les Termes públiques de Iesso centrada en la natatio, l’espai interpretat com les latrines i també en un seguit de murs localitzats en els espais identificats com a apoditeri, és a dir, vestuaris i en el frigidari de la segona fase dels banys.

La intervenció es va centrar en l’eliminació de la colònia biològica, la neteja superficial i la neteja mecànica de sals, per una banda; i per altra es va realitzar la consolidació de morters i enlluïts, l’adhesió i recol·locació de fragments o la seva reintegració, en els punts on més es requeria.

Les tasques s’integren en una primera fase d’intervenció dins l’edifici termal que tindrà continuïtat durant els propers anys. L’actuació s’ha dut a terme amb l’aportació de l’Ajuntament de Guissona i els fons rebuts a través de la línia d’”Ajuts per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble”. Així doncs els treballs s’han realitzat gràcies al suport del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Inauguració de l’exposició “Jocs i joguines a l’Antiguitat” al Museu de Guissona

Inauguració de l’exposició “Jocs i joguines a l’Antiguitat” al Museu de Guissona

NOTÍCIES

Inauguració de l’exposició “Jocs i joguines a l’Antiguitat” al Museu de Guissona

Museu de Guissona

21 de gener del 2020

El passat divendres 17 de gener, el Museu de Guissona va inaugurar l’exposició ‘Jocs i joguines de l’antiguitat’, que es podrà visitar fins al 15 d’abril del 2020.

La mostra, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’Arqueoxarxa – que agrupa els principals museus d’arqueologia i els jaciments que gestionen, entre els quals es troba el de Guissona – explica la història i evolució dels jocs i les joguines a les civilitzacions més antigues. Es tracta del recull d’unes cent trenta joguines procedents de tretze museus catalans que va ser concebut fa uns anys pel Museu de Badalona.

L’exposició compta amb jocs d’infantesa, de destresa, de punteria, per jugar a l’aire lliure, d’atzar i de tauler, entre d’altres. Hi destaquen un sonall de bronze del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, una nina hel·lenística del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, una figureta de cavall del Museu de Tàrrega o un taulell d’escacs andalusí del Museu Comarcal de la Noguera, a Balaguer.

A la inauguració van assistir-hi la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Guissona, Agnès Pla i el director del Museu de Guissona, David Castellana, i un bon nombre de veïns que a més de veure l’exposició, varen participar en l’activitat organitzada pel Museu de Guissona de descoberta de les joguines recuperades en les excavacions de l’antiga ciutat romana de Iesso i que estan a l’exposició permanent del Museu.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close