Eduard Camps a la web galeriametges.cat

Eduard Camps a la web galeriametges.cat

Recentment, el Col·legi Oficial de metges de Barcelona ha incorporat la biografia del doctor Eduard Camps i Cava a la seva galeria de metges i metgesses catalans distingits per la seva activitat professional destacada.

Us invitem a visitar-la i descobrir un xic més dels aspectes biogràfics més notables del fundador del Museu, les seves aportacions científiques i la seva vàlua personal.

Aquí trobareu la biografia. 

La comunicació digital ha de ser fidel a l’essència del Museu, però ho ha de ser sempre…?

La comunicació digital ha de ser fidel a l’essència del Museu, però ho ha de ser sempre…?

BLOG

La comunicació digital ha de ser fidel a l’essència del Museu, però ho ha de ser sempre…?

Laura Puig

19 de Novembre de 2019

Comencem l’article aportant-vos un bloc de quatre piulades fetes al compte del Museu entre els dies 14 i 18 d’octubre. Estan per ordre cronològic i són molt eloqüents per entendre el que a continuació us explicarem; però abans, cal recordar d’on parteix tot això: el dia 14 d’octubre, a primera hora del matí, el Tribunal Suprem va fer pública la sentència als nou líders independentistes catalans amb penes d’entre 9 i 13 anys de presó.

1. El mateix dia 14 d’octubre, el Museu va repiular: “El Museu de Guissona és una institució al servei de la societat. Com a tal, no podem ser indiferents a la vulneració de drets que pateix el nostre país. Per aquest motiu expressem el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Suprem i donem suport a les preses i presos polítics.”
2. Dos dies després, el 16 d’octubre anunciàvem la suspensió de l’activitat prevista pel dissabte 19 d’octubre d’excavacions obertes, amb el següent missatge: “A causa de la situació que viu el país, en rebuig de la sentència del Tribunal Suprem espanyol i en solidaritat amb els presos i preses polítiques i líders socials, suspenem l’activitat “Excavacions obertes” prevista per aquest dissabte 19 d’octubre a Guissona.”
3. El mateix dia 16, ens adheríem a la iniciativa #velsperlallibertat engegada pels Museus d’Olot: “Les treballadores i treballadors del Museu de Guissona ens sumem a l’acció de protesta, iniciada pels Museus d’Olot cobrint la peça més emblemàtica del Museu amb un vel negre. El genet de bronze del segle II dC restarà tapat sine die.”
4. El divendres 18 d’octubre piulàvem: “El Museu de Guissona s’adhereix a la vaga com a protesta contra la sentència als presos polítics. El seu judici i condemna és un judici i una condemna a la llibertat.”

Dues de les accions dutes a terme durant aquells dies.

Entremig, no vàrem piular res més, i solament vàrem compartir un article de la revista digital “El Núvol” que feia referència a l’acció #velsperlallibertat.

Aquesta correlació de piulades del Museu al Twitter van tenir les següents conseqüències: durant tot el mes d’octubre, el perfil de Twitter del Museu de Guissona va perdre un 66% més de seguidors que el mes anterior, tots entre els dies 15 i 19 d’octubre.

“Aquesta correlació de piulades del Museu al Twitter van tenir les següents conseqüències: durant tot el mes d’octubre, el perfil de Twitter del Museu de Guissona va perdre un 66% més de seguidors que el mes anterior, tots entre els dies 15 i 19 d’octubre.”

Per què us presentem aquestes mètriques i compartim aquestes piulades?

Doncs perquè creiem que, tant les piulades com les mètriques resultants, són molt significatives de la causa-efecte produït quan una institució com és el cas d’una institució museística, històricament encasellada únicament com: “un espai al servei de la societat que conserva, comunica i presenta amb fins d’estudi, educació i delit, testimonis materials de l’home i el seu medi”, obre la finestra a nous aires i es posiciona com una institució, que a més, mostra un compromís cultural i social amb els seus temps i contemporanis, convertint-se en un agent social més, dins del territori.

És evident que sobre el fet de posicionar-se o no, sobretot quan ens referim a temes socials, darrere hi ha una reflexió prèvia, que resta definida no solament en la missió del Museu, sinó també en els valors que han de caracteritzar la institució. I un dels mitjans més potents per visibles aquest valors és la comunicació del museu vers l’exterior, i avui, la comunicació digital a través de les xarxes socials té un pes molt important dins dels museus.

Durant els dies postsentència, les mostres de rebuig a Catalunya han estat una constant. S’han produït actes pacífics, com manifestacions, una vaga general i les Marxes per la Llibertat, però també talls de carreteres i disturbis amb les forces de l’ordre. Durant aquestes jornades el timeline de Twitter s’ha omplert de piulades que informaven, en moltes ocasions en primera persona, de les accions que s’estaven duent a terme, d’opinions diverses i anàlisis controvertits… i a causa de la importància del tema, qualsevol altre tuit que es barregés entremig d’aquests comentaris semblava banal o fora de lloc.

I és aquí on volíem fer una reflexió. El paràgraf anterior acaba amb la frase: “qualsevol altre tuit que es barregés entremig d’aquests comentaris semblava banal o fora de lloc”. Possiblement no tothom hi estarà d’acord, ja que es tracta d’una valoració subjectiva. Però la màxima “en moments excepcionals, respostes excepcionals” es va fer més present que mai a l’hora de “donar veu” o no, al perfil del Museu al Twitter. Durant aquella setmana, vam aturar l’activitat a les xarxes socials – tret de les piulades que hem compartit a l’inici del post -, no vam compartir i comunicar com ho fem habitualment (no solament al Twitter, sinó tampoc al Facebook i a Instagram); la planificació dels continguts digitals prevista va quedar totalment alterada. L’objectiu era evitar aparèixer enmig del timeline dels nostres seguidors, i que molts sentissin, que aquella informació que els hi donàvem estava fora de lloc o era irrellevant. Si ho haguéssim fet, creiem que hauríem transmès una imatge de poc, o zero, compromís, haguéssim alimentat el tòpic dels museus com uns espais allunyats de la realitat de la societat que el cap i a la fi està formada pels visitants que han d’acabar sent els seus usuaris i, el més important; haguéssim traït els valors que ens defineixen i defensem.

Si ens considerem un museu empàtic és també en aquestes situacions quan ho hem de demostrar. Considero imprescindible comunicar des dels sentiments, com ens recomana la Mercè Sanjuan (CEO, conferenciant i influencer). I no oblidar-nos que les xarxes socials van ser concebudes com un espai per establir relacions entre humans, per compartir sentiments, sensibilitats… Darrere de la icona del perfil Twitter hi ha una persona i aquesta és qui es converteix en la veu d’un museu, i si els valors d’un i altre són els mateixos és molt més fàcil jugar aquest joc dins del món digital. La neutralitat és difícil que existeixi, de forma inequívoca, sempre es decanta cap una . Encarna Lago (gerent de la Red Museística de la Diputación de Lugo)  ens parla que l’ADN d’un Museu és el seu personal, les persones que hi treballen. És una afirmació en la qual creiem, i possiblement en esdeveniments com els descrits queda encara més demostrat.

La nostra comunicació ha de ser fidel als nostres valors. Creiem tenir una essència, una que és implícita i una altra que és creada. La implícita sorgeix, es crea i es manté sola, però l’altra és la que hem de cuidar i modelar. Creix mitjançant l’escola activa dels nostres públics, dels seguidors digitals fidels, de les paraules, emocions, continguts, contexts social que ens rodegen i és aquesta que hem de vetllar perquè sigui el volem que sigui. Compromís, posicionament i identitat, i com els mostrem, és a partir d’aquí que construïm aquesta essència que al final serà la nostra reputació digital. Per què la realitat paral·lela en les xarxes socials, en general, no existeix. Tot el que es publica, s’origina de la realitat actual i és aquí on des del Museu de Guissona, volem ser-hi presents.

Per tant, la nostra resposta, respecte la pregunta que encapçala aquest post és clara. Sí, la comunicació digital ha de ser sempre, per damunt de qualsevol circumstància, fidel a l’essència del museu.
Vosaltres que creieu? La comunicació digital mitjançant les xarxes socials d’un museu s’han d’alinear amb la realitat social o se n’ha de mantenir al marge?

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Participem al Fòrum Auriga 2019

Participem al Fòrum Auriga 2019

NOTÍCIES

Participem al Fòrum Auriga 2019

Museu de Guissona

13 de novembre de 2019

Aquest cap de setmana participarem a la quinzena edició del Fòrum Auriga que se celebra a Cervera en motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana.

El director del Museu, en David Castellana hi participarà parlant del llegat de la ciutat romana de Iesso com a fonament per a la construcció de la identitat local.

 

Trobareu el programa complert en aquest enllaç.  PROGRAMA FÒRUM AURIGA 2019

 

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

ES PRESENTA AL SECTOR TURÍSTIC EL PARC ARQUEOLÒGIC DE IESSO I ALTRES RECURSOS DE LA VILA DE GUISSONA

ES PRESENTA AL SECTOR TURÍSTIC EL PARC ARQUEOLÒGIC DE IESSO I ALTRES RECURSOS DE LA VILA DE GUISSONA

NOTÍCIES

Es presenta al sector turístic el Parc Arqueològic de Iesso i altres recursos de la vila de Guissona.

Museu de Guissona

6 de novembre de 2019

Una trentena de persones de diversos àmbits del sector turístic es van trobar el dimarts 5 de novembre a l’oficina de turisme de Guissona per conèixer de primera mà el recinte del Parc Arqueològic de Iesso i el Museu Eduard Camps.

Una trentena de persones de diversos àmbits del sector turístic es van trobar el dimarts 5 de novembre a l’oficina de turisme de Guissona per conèixer de primera mà el recinte del Parc Arqueològic de Iesso i el Museu Eduard Camps.  Agnès Pla, regidora de turisme de l’ajuntament de la vila, va presentar la totalitat de les persones que treballen al Museu i va emmarcar la jornada en la voluntat de crear xarxa dins el propi sector.

El director del Museu, David Castella, va ser l’encarregat de fer la visita guiada del grup per l’equipament. En acabar, es va fer una taula rodona amb la participació de la totalitat d’entitats presents, vingudes del món de l’allotjament, restauració, oficines de turisme, ajuntaments i consells comarcals,  i altres ens culturals de promoció del patrimoni.  Les persones assistents venien de Guissona mateix, d’altres indrets de la Segarra, de l’Urgell, la Noguera i la Vall de Boí.

La sessió, a banda de promocionar els recursos turístics, comercials i d’artesania local, va permetre conèixer la dinàmica de les diverses oficines de turisme presents, així com visualitzar la necessitat de fer trobades estables dins el sector que permetin estar al dia de tot allò que té a veure amb el patrimoni, la restauració, la cultura, les festes, l’oferta en activitats i altres novetats d’interès turístic.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close