El consum de conserves i salses de peix a Iesso

El consum de conserves i salses de peix a Iesso

NOTÍCIES

El consum de conserves i salses de peix a Iesso

Josep Ros

30 de maig de 2019

Entre els objectes que formen part del fons del museu de Guissona destaca una àmfora de la forma Beltran II B, que es pot observar en l’espai de l’audiovisual de l’exposició permanent del museu.  És una àmfora amb una altura de 98 cm que té una boca àmplia,  acampanada i amb la vora exvasada i de secció triangular, el diàmetre màxim extern de la vora és d’uns 18 cm. El  coll és cilíndric i estilitzat amb les parets en forma de hipèrbola. Les nanses són allargades de trajectòria rectilínia i de grans dimensions, la secció de la nansa és ovalada. L’espatlla d’aquesta àmfora no té carena marcada i constitueix una continuació natural del coll.  El cos és piriforme i té un diàmetre màxim extern d’uns 35 cm. El pivot és de grans dimensions, troncocònic invertit i buit.

On es va trobar?

Aquest objecte va ser recuperar de forma casual per aficionats locals, entre els anys 1968 i 1969, en el transcurs dels treballs de construcció dels  fonaments de l’edifici que avui trobem al número 10 de l’avinguda Onze de setembre, cantonada amb l’avinguda de la Generalitat de Catalunya. A més, de material arqueològic, l’excavació dels fonaments d’aquest edifici va permetre documentar diversos murs que dibuixaven espais o estances.  Aquesta troballa recollida pels aficionats locals va permetre assenyalar la importància arqueològica de les actuals  avingudes onze de setembre i avinguda Generalitat.  La recerca posterior ha confirmar que aquesta zona es troba dins la trama urbana de la ciutat de Iesso i que les restes arqueològiques conservades es troben en molt bon estat de conservació.

L’àmfora en el Museu

Què transportava?

Aquest tipus d’àmfora es va fabricar des del 75 al 225 aC en tallers ceramistes del litoral de la Bètica, amb una àrea principal de producció a la zona de la badia de Cádiz. Aquest tipus d’àmfora i el producte que transportava es va distribuir per tota la Mediterrània occidental especialment fins mitjans del segle II dC.

L’ús d’aquesta àmfora era per transportar preparats de peix. S’ha verificat, a partir d’estudis analítics,  com a contenidor de seitons, verat i sorells en salaó i també salses de peix com el famós garum.  La presència d’aquest tipus d’àmfora a Iesso ens permet pensar en el consum de salaons i garum  de la Bètica en els mercats de la ciutat.

Per conservar alguns aliments com el peix, i  aconseguir que aquest  estigues disponible pel seu consum el màxim de temps possible, els romans utilitzaven la sal, amb aquest condiment o additiu alimentari s’aconseguia la deshidratació de l’aliment,  el reforç del gust i la inhibició d’algunes bactèries. Aquest procés productiu es realitzaven en factories de salaons. Un dels elements que permet identificar  aquest tipus d’edificis manufactures, era la presència d’uns dipòsits, on una vegada el peix estava net, només amb la carn i l’espina,  és macerava amb la sal, aquest procés podia durar entre vint dies i tres mesos.

A més de salaons aquesta àmfora podia transportar salses com el liquamen salsa de peix en general,  la muria salmorra líquida, l’allec residu que quedava desprès de filtrar la salsa de peix que era de molt baixa qualitat,  i sobretot , el  garum, una salsa realitzada  amb vísceres de peix blau com sardines, seitó, anxoves, verats i tonyina,  fermentades amb sal, i barrejades amb herbes aromàtiques com fonoll, sàlvia, ruda, timó, i  vi, vinagre, pebre, oli o aigua. Era un producte molt apreciat com a condiment de molts menjars, a més se li atribuïa qualitats curatives i la condició d’aliment afrodisíac, unes atribucions que tot i ser falses, van servir per donar-li molta popularitat i una certa aura de mite i misteri en la seva elaboració.  L’any 2007 arqueòlegs de la universitat de Cádiz que excavaven una botiga de venda de garum a Pompeya, van descobrir restes sòlides de garum en bones condicions, junt amb  científics del departament d’enginyeria química  de la universitat de Cádiz, i  especialistes en història clàssica  de la universitat de Sevilla, l’any 2013 van aconseguir obtenir els ingredients del garum que es consumia a la ciutat de Pompeya i van poder reproduir la textura, olor i sabor d’aquest condiment.

El garum era un producte amb un preu elevat que era consumit per les elits socials. A principis del segle I dC a Roma  un legionari cobrava uns 10 denaris al mes, un jornaler uns 30 denaris al mes i un artesà uns 90 denaris al mes,  un sextarius  (0,5468 litres)  de garum tenien un cost  d’entre 12 i 16  denaris, es a dir entre 192 i 256 asos,  segons la qualitat del producte, si es té en compte que en la mateixa època un sextarius de vi de taberna tenia un preu d’entre 1 i 5 asos, una entrada als banys públics costava mig as,  una túnica 60 asos (3 denaris i 12 asos) el garum es situava entre els aliments cars junt amb les carns, la fruita, aus i vins de denominació.

La presència d’aquest tipus d’àmfora a Iesso ens permet pensar en el consum de salaons i garum  de la Bètica en els mercats de la ciutat

Com va arribar a Iesso?

A partir de la tesis doctoral d’en Pau de Soto[1] sobre la comunicació i la mobilitat en època romana a Catalunya, es pot assenyalar que les àrees més ben comunicades de l’actual  territori català en època romana van ser aquelles on hi havia comunicació marítima, com és el cas de les ciutat romanes de la costa catalana, i en segon terme les zones on havia comunicació fluvial, com la zona de la vall de l’Ebre.  En les àrees urbanes d’interior a causa de l’orografia del terreny i la falta de recursos primaris amb alt valor econòmic, les comunicacions terrestres eren molt menors i el transport de mercaderies resultava  car i  lent. Segons Pau de Soto el territori de Iesso es situaria en una zona amb una accessibilitat baixa, per ara només s’han identificat dos eixos viaris que arribarien a Iesso. Un correspondria a un ramal secundari de l’itinerari d’Antoní que anava de Tarraco a Ilerda i a Caesaraugusta, que sortiria de  l’actual zona de Montblanc, i arribaria a  Iesso, l’altre eix comunicaria la zona de Barcino amb la zona de Manresa – Llobregat fins a Sigarra i d’aquí a Iesso. Per via terrestre Iesso es situaria a un dia de Sigarra, 2 dies de Ilerda i Aeso, 3 dies de Tarraco, Auso, i Iulia Libica, 4 dies de Dertosa i Barcino, 5 dies d’Emporiae i Gerunda, i 7 dies de la vall d’Aran.

[1] Pau de Soto Cañamares. Anàlisi de la Xarxa de comunicacións i del transport a la Catalunya romana. Estudis de distribució i mobilitat. (Tesis Doctoral. UAB/ICAC 2010)

Segons Pau de Soto el transport més econòmic per fer arribar mercaderies a Iesso,  i que s’hauria pogut utilitzar per portar aquesta àmfora amb salaons o garum des de la Bètica fins a Iesso, i segurament també s’hauria utilitzat per transportar altres productes com  vins d’Itàlia, de la Gàl·lia, o del nord d’africà; olis d’Itàlia o el nord d’Àfrica, i vaixella fina produïda en altres províncies de l’imperi roma, seria un itinerari que comportaria una ruta marítima, fluvial i terrestre. Aquesta  àmfora podria haver format part d’un comanda de mercaderies que hauria embarcat en un vaixell que seguiria la via marítima, que des de la bètica resseguiria la costa peninsular fins arribar probablement al port de Dertosa, des d’aquí les mercaderies seguirien la via fluvial pels rius Iber i Sicoris (Ebre i Segre)  fins a Ilerda, on continuaria viatge per via terrestre fins a Iesso. Sense descartar altres vies de comunicació mes lentes i mes cares, és possible que aquesta fos la ruta majoritària perquè Iesso, tot i el caràcter de ciutat d’interior,  fos  una ciutat oberta al comerç de tota la mediterrània.

 


[1] Pau de Soto Cañamares. Anàlisi de la Xarxa de comunicacións i del transport a la Catalunya romana. Estudis de distribució i mobilitat. (Tesis Doctoral. UAB/ICAC 2010)

 

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

El mes del Museu

El mes del Museu

NOTÍCIES

El mes del Museu

Museu de Guissona

23 de maig de 2019

El mes de maig pel Museu de Guissona, i creiem que pels museus en general, és un mes especialment atapeït d’activitats, ja que coincideixen diverses dates destacades del calendari museístic concentrades en pocs dies. La celebració del Dia Internacional dels Museus, el 18 de maig, és la data estrella, però d’aquí en penja la Nit dels museus, i enguany també, després d’un canvi de data, la #Museumweek durant tota la setmana anterior.

Des del Museu de Guissona hem participat activament en totes les accions i per això us en volem fer cinc cèntims. Enguany, el lema proposat per l’ICOM per la celebració del DIM ha estat “Els museus com a centres culturals: el futur de la tradició” pensat per destacar els nous papers que els museus desenvolupen en una societat canviant. Des de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida, ens vàrem unir a la iniciativa i de forma conjunta, vàrem preparar els discursos que cada museu millor unien la tradició popular i les nostres exposicions. En el nostre cas, un vestit senegalès (diakhass) col·locat al costat de la làpida funerària de Cartago, per ser un topònim d’una ciutat nord-africana i la representació del déu Bacus en un gegant, propi de Guissona i plenament relacionat amb l’antiguitat romana, varen ser els dos objectes escollits per mostrar els lligams entre la tradició popular real de la nostra vila i el Museu. Sota el hasthag comú de #DIMtradicioifutur es va fer la difusió via xarxes socials i el Museu de Guissona va romandre obert tots els matins i totes les tardes, de forma excepcional.

El dia 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, des del Museu vàrem plantejar una activitat pensada per celebrar amb els veïns i veïnes, la nova etapa iniciada recentment pel Museu i per fer-ho vam organitzar una autèntica festa major; amb tots els ingredients que li són propis: música, berenar, activitats infantils, activitats per adults i fins i tot un regal commemoratiu de la jornada. La idea era plantar el nou Museu, per això sota el títol “Arrelat a la terra, arrelat a Iesso, arrelat a Guissona” vam omplir els vorals del cardo maximus de plantes aromàtiques autòctones amb la intenció de fer més bonic i acollidor el nostre Parc, i a la vegada fer que els veïns encarregats de fer-ne la plantació se sentin seu el jaciment. A més, vàrem aprofitar per demanar-los, que ens deixessin per escrit les seves queixes, suggeriments i somnis respecte al Museu (que a sota us transcrivim) com una eina més per, créixer plegats i fer-ho en la direcció que entre tots volem. La coca amb xocolata i la samarreta amb la flor del nostre opus signinum, que trobem al triclinium de Iesso van posar el colofó final al Dia dels Museus, que tot i la fina pluja, no va espantar a ningú.

“el lema proposat per l’ICOM per la celebració del DIM ha estat “Els museus com a centres culturals: el futur de la tradició” pensat per destacar els nous papers que els museus desenvolupen en una societat canviant. ”

El vespre i la nit va ser especialment màgica. La imatge, gairebé única, que mostraven les excavacions il·luminades amb centenars d’espelmes van acompanyar els visitants a fer una visita especial, sota la fosca de la nit amb l’acompanyament de les granotes que formen part de la fauna de la vella Iesso.

A banda, durant tota la setmana vàrem participar força activament en la museumweek a través de les xarxes socials, especialment el Twitter. Guiats per les set etiquetes proposades pels organitzadors de la iniciativa, vàrem piular desenes de comentaris destinats a apropar el Museu, el parc Arqueològic i la vila de Guissona a tots els nostres seguidors, que durant aquests dies augmenten i també augmentem en visibilitat gràcies a aquesta gran plataforma mundial.

Per tant, ja ho veieu uns dies farcits d’activitats, que de fet, no s’acaben aquí. Us recordem que aquest dissabte 25 de maig, tornen el Titus i el Cornelius, per intentar, un altre cop, descobrir on és la jove iessonensis Iunia. Vindreu?

MISSATGES EXTRETS DE LES FLORS DE LES OPINIONS DEL DIM2019

Les vostres queixes:

• Falta verd, arbres, flors, espai per fauna.
• Disposeu de pocs recursos econòmics.
• Que poguéssim col·laborar més amb el museu.
• Caldria més respecte pels museus.
• Els polítics haurien d’escoltar i fer el que diu el poble.

Els vostres suggeriments:

• Nits culturals a l’espai Jardí-Museu
• Que llegir no ens faci perdre escriure. La gresca està bé, però apropem també la Història del poble al poble.
• Una visita per nens.
• Fer més activitats pels nens.
• Activitats per famílies.
• Plantar més plantes.
• Perquè no una barreja de flor autòctona, lavanda, etc.?
• Un taller d’arqueologia per nens/es.
• Fer una visita guiada per a nens.
• Més plantes
• Tallers de buscar ossos.
• M’agradaria que es farien tallers, jocs i teatre per a tothom.
• Fomentar les visites al Museu.
• Tenir més activitats per aquest poble en creixement.
• Visites escolars.
• Fer activitats pel poble.
• Nines i Boti-botis.
• Un audiovisual que ensenyi la Vila Romana.
• Activitats més adaptades per nens: Diürnes, nocturnes, …
• Adaptar més el Parc arqueològic al públic infantil perquè se l’estimin.
• Més activitats, visites periòdiques al Parc. Fer el Museu més intercultural.
• Fer un escape room relacionat amb la història de Iesso.
• Alguna cosa pels nens molt divertida.
• Més activitats com la d’avui.
• Fer un dia dels museus especial per a nens.
• Incorporar contingut al museu respecte a la relació de Roma envers les diverses civilitzacions de les comunitats que formen part de Guissona.
• Per fomentar l’estima de Guissona, ajuntar una activitat amb els col·legis/instituts perquè, per exemple, una classe estudiï un tema i fossin els alumnes els responsables d’explicar a altres cursos el que han preparat.
• Que no es perdi el nom d’Eduard Camps ni el seu record.
• Es podria aprofitar el Parc per altres esdeveniments festiu/culturals durant els mesos d’estiu.
• Decoracions d’abans.
• Un dia amb guia però explicat per a canalla, especial perquè els hi agradi més l’arqueologia.
• Fer activitats per la canalla: Contes, jocs de descoberta del nostre passat …

Els vostres somnis:

• Obrir sempre!
• Que l’espai fos un orgull de totes les ciutadanes i l’enveja de les altres zones amb restes Romanes
• Fer una nit màgica i quedar-nos a dormir al Museu.
• Que es trobin moltes més descobertes romanes i que el poble i participi.
• L’excavació sencera de tot el Parc.
• M’agradaria que el Museu tingues més gerres i trossos de ceràmica.
• Quiero que nuestras plantes crezcan mucho.
• Venir a veure i participar, si es pot, d’alguna excavació.
• Pau al món.
• Que la pròxima festa sigui en una República Catalana Independent.
• Veure les muralles de Iesso reconstruïdes
• Que surtin restes molt interessants a la plaça vell Plà quan es facin les obres.
• Un parc d’atraccions d’abans. Moltes flors.
• Que per l’estiu es pugui fer un sopar a la fresca.
• Jo vull que hi hagin moltes flors al Parc
• Que tots estiméssim i cuidéssim més la natura.
• Que els nens puguin fer d’Arqueòlegs algun dia.
• Que els presos polítics puguin visitar el nostre Museu aviat.
• Salut, pau, felicitat.
• El director del Museu no ha parlat amb Sant Pere perquè no plogués.
• Que fem d’aquest Museu un lloc de referència.
• Que es facin més museus.
• Jo vull que el Museu tingui més coses.
• Vull que hi hagi moltes visites.
• Il·luminació nocturna para visites nocturnes.
• Que las plantas crezcan mucho.

Altres missatges:

• Molta sort en aquest camí que entre tots feu per aconseguir fer del museu un lloc on ens sentim a gust.
• No us deixeu portar pels desànims i critiques.
• Continueu amb l’ànim que porteu.
• Que continu la tasca fenomenal que esteu fent. ENDAVANT i FELICITATS.
• Hem sembla una bona iniciativa el del Parc de les olors.
• Valoro la tasca que feu, endavant.
• La feina que es fa des del museu és molt bona.
• M’agrada molt la dona morta.
• Gràcies per aquesta tarda tan maca malgrat el temps. Felicitats.
• Una idea magnifica, en falten moltes més. Gràcies.
• M’alegro que el Museu estigui tan proper a la gent.
• El Museu està molt bé, ben cuidat.
• M’agrada tot, sou genials. Cada vegada és millor tot. Gràcies.
Que no se us acabin les idees.
• L’espai està molt ben cuidat. Continueu així.
• Sempre així.
• Protegir més les instal·lacions del Parc museïtzat, amb inversió de l’ajuntament.
• Ens agrada molt el museu. Ens agradaria poder-hi tornar molt sovint amb els nens.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

El Dia Internacional dels Museus. Aposta per la socialització

El Dia Internacional dels Museus. Aposta per la socialització

NOTÍCIES

El Dia Internacional dels Museus. Aposta per la socialització

David Castellana

10 de maig de 2019

Concebem el Dia Internacional dels Museus com l’inici d’una nova etapa pel Museu de Guissona. Aquest dia ha de ser l’inici d’un nou camí que hem de recórrer plegats, per aquest motiu demanem la vostra implicació. Implicació amb l’entorn, implicació amb l’herència i implicació amb la vila.

En aquesta nova entrada del blog reprenc el fil del meu anterior post. En aquella ocasió parlava de la nostra voluntat d’humanitzar el llegat històrico arqueològic de la vila. La voluntat d’aproximar el patrimoni a la societat ens porta decididament a prendre la seva socialització com un objectiu estratègic i funcional del museu.  Hem d’entendre la socialització com un procés de retorn del llegat col·lectiu precisament als seus hereus i hereves directes: la societat en el seu conjunt i en tota la seva diversitat. El retorn només es pot assolir traient simbòlicament els objectes de les vitrines per integrar-los de nou a la realitat de la població. Han de deixar de ser un teló de fons distant per convertir-se en recursos de diàleg i d’interpretació del present.

Per altra banda, la socialització està vinculada a l’apropiació de l’herència. L’apropiació, en aquest cas, és assumir-la com a pròpia però a la vegada compartir-la amb la resta de la societat. Aquesta actitud condueix a l’assimilació del llegat com a un símbol d’orgull i d’identitat a més de situar-lo com un element d’identificació d’un mateix i de la comunitat. Aquesta actitud és indispensable per generar un tracte conscient i responsable envers l’herència històrico-artística i contribueix a la formació d’enllaços emocionals amb la terra i, per tant, a l’arrelament de la població.

Aquest seguit d’idees es materialitzaran durant el mes de maig. La cerca de l’accessibilitat ens ha portat a l’ampliació d’horaris. Des del maig i fins el mes de novembre el museu estarà obert, també, durant les tardes de dissabte. Durant el mateix període oferirem visites sensorials el primer cap de setmana de mes i activitats infantils lliures durant el tercer. Però a més, el maig destaca en l’agenda anual del museu. El dia 18 es festeja el Dia Internacional dels Museus. Aquesta jornada, fomentada per l’ICOM (Consell Internacional dels Museus), es celebra des de l’any 1977 i és, en certa manera, la festa dels museus. Per ampliació és, doncs, la festa del nostre museu i del nostre patrimoni.

Volem aprofitar aquesta diada assenyalada per fer clarament visible el nostre compromís amb la socialització i sembrar futur. El nostre objectiu pel dia Internacional dels Museus d’enguany es mostrar el compromís amb la població i a la vegada buscar la implicació de la ciutadania amb el museu i el llegat arqueològic. Tots els guissonencs i guissonenques que hi vulguin participar posaran el seu gra de sorra per crear els fonaments sobre els quals construirem un nou museu i una nova manera de veure, entendre i gestionar el patrimoni.

Els passos que caldrà seguir el DIM

Les activitats del dia 18 s’iniciaran a les 18:00h. Aprofitarem la trobada per presentar l’acció conjunta de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran entorn al lema: “El futur de la tradició”. Aquest 2019 els diversos museus del territori prenem com a consigna la proposta que planteja l’ICOM per generar diàlegs sobre el concepte de tradició i els canvis a què s’enfronta en el context sociocultural de la globalització.

Tot seguit, us convidarem a berenar. No hi ha millor manera de trencar el gel que compartir un àpat tradicional de coca i xocolata! Després d’omplir la panxa, en un ambient còmode i proper, començarà la celebració. Volem gaudir amb tots vosaltres d’una festa participativa per aconseguir que el Museu sigui realment de tots. Per aquest motiu tocarà arromangar-se i implicar-se realment en el projecte. Amb la vostra ajuda convertirem el Parc Arqueològic en un autèntic parc, agradable i acollidor. Plegats iniciarem el procés donar-li vida i tenyir-lo de verd. En aquesta ocasió, l’acció es concentrarà entorn del Cardo Màxim. Omplirem els talussos que delimiten la via amb plantes aromàtiques. Així embellirem l’espai, ajudarem a preservar la proposta museogràfica que articula l’espai arqueològic i, a llarg termini, contribuirem a la conservació de les pròpies restes. Es tracta d’una acció simple però a la vegada carregada de simbolisme. Servirà per implicar-nos a tots plegats amb el conjunt arqueològic i a la vegada farà que cadascun de nosaltres hi deixi la seva petita empremta.

Seguint amb l’analogia vegetal, després de plantar, arriba el moment del floriment. En aquest cas les vostres opinions es convertiran en flors que ompliran el recinte d’alegria i de propostes. Les vostres queixes sobre allò que no fem o no fem prou bé, els suggeriments sobre tots els projectes que podríem engegar i els somnis, per agosarats que siguin, sobre com hauria de ser el Museu, el museu de tots. Aquest camp de colors ens permetrà indagar sobre la percepció real de la institució i visualitzar el camí que hem de seguir per arribar a ser el museu que desitgem.

La socialització del patrimoni depèn necessàriament de la capacitat d’establir diàleg. I ara és el torn de que el Museu faci la seva part en l’intercanvi d’impressions. Agrairem la participació de la població amb un obsequi. Amb aquest regal volem fer evident, un cop més, la nostra implicació amb la ciutadania. A la vegada, servirà als participants per mostrar el seu vincle amb la institució i amb la pròpia vila. Volem que esdevingui una manera de exterioritzar orgull de poble, orgull de museu i orgull de patrimoni (fins a exhaurir existències i talles).

El Dia Internacional dels Museus, com no podia ser d’altra manera, clou amb la Nit dels Museus. Nosaltres finalitzarem la jornada al capvespre amb la mateixa voluntat. Volem capgirar la imatge tradicional de la institució. Enguany realitzarem un visita guiada poc convencional. Coneixerem les restes de la ciutat romana de Iesso, amb la màgia i la suggestió que ofereix la fosca i la llum de les espelmes. Com si fos la primera vegada, passejarem de nou pel cardo màxim i l’intervalum, somniarem en capbussar-nos a la natatio de les termes, ens imaginarem degustant el sopar en el triclini de la casa senyorial o sentirem l’olor del most en la cel·la vinària. La nit invita al somni i per aquest motiu us convidem a somniar amb les veus vingudes del passat.

La nit invita al somni i per aquest motiu us convidem a somniar amb les veus vingudes del passat.

La socialització del llegat i la institució és un procés que tot just iniciem i que volem fer evident amb el proper Dia Internacional dels Museus. Però com tot procés representa un recorregut que serà més o menys llarg i costós segons la nostra habilitat per adaptar-nos a la realitat sociocultural local i a la capacitat de generar interès sobre la nostra feina. En qualsevol cas, és una aposta a llarg termini que poca a poc anirà donant fruits. A dia d’avui estem treballant per visibilitzar la institució, per crear relacions estables i continuades amb els agents culturals existents (centres educatius, entitats, organitzacions, col·lectius diversos…), per millorar i adaptar els serveis a les necessitats reals de la població… Pretenem fer evident que com a museu no només ens interessa el passat sinó també el present i així ser capaços de generar un retorn cap a la nostra institució. Creiem efectivament que un museu pot ser una eina de progrés social, però per funcionar en aquest sentit cal que aquest es trobi plenament integrat i que treballi colze a colze amb el teixit social d’una població.

La celebració del dia 18 suposa la proclama del gran desafiament que enfrontem com a Museu.  Així doncs, el repte que suposa la socialització es fa extensiu al propi plantejament de la festa. Necessitem la vostra participació per iniciar un trajecte que hem de recórrer plegats. Així doncs, aprofitem aquesta plataforma de comunicació participativa per convidar-vos a prendre part de les accions que plantegem pel proper Dia Internacional del Museus. Us esperem el proper 18 de març a partir de les 18 hores al parc arqueològic. És el moment de mostrar compromís, de mostrar que estem arrelats a la terra, arrelats a Iesso, ARRELATS A GUISSONA.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close