La comunicació digital i el Museu de Guissona

La comunicació digital i el Museu de Guissona

XARXES SOCIALS, COMUNICACIÓ

La comunicació digital i el Museu de Guissona

Laura Puig

20 d’abril de 2019

El Museu de Guissona forma part dels anomenats “museus petits”. Som un d’aquells museus locals, amb una vocació clara per apropar la cultura al territori més proper i convertir-nos en un agent integrador de la societat en la qual estem situats. A la vegada també trampegem amb les mancances de recursos propis d’una institució com la nostra, que ens obliguen a reinventar-nos, treballar en xarxa i aprofitar tots els recursos que tenim a l’abast per situar-nos en l’imaginari col·lectiu  – proper i també més extens-  i treballar per convertir-nos en un espai arqueològic de referència.

Per aquest motiu, a banda de vetllar per una bona atenció al visitant, una qualitat de les visites guiades òptima i una oferta pedagògica adaptativa i idònia, des de fa molts anys apostem per la comunicació digital com una forma més per apropar-nos a la comunitat.

Som a Facebook des del desembre del 2009, a Twitter des de l’abril de 2011 i a Instagram des del mes de novembre de 2012 i l’experiència digital del Museu de Guissona ha anat evolucionant en els últims anys, igual com ho ha fet la societat respecte les noves tecnologies i formes d’utilitzar-les. Hem passat a utilitzar les xarxes socials “sol per ser-hi” i per ser un taulell d’anuncis, a entendre-les com una extensió comunicativa del Museu, un espai per reforçar la reputació de la institució i una oportunitat per crear comunitats afins, fidels i potencials.

En aquest post no parlarem de cap xarxa social en concret – esperem fer-ho en articles posteriors – farem referències en general, però entenem que són espais (facebook, twitter i Instagram) que tot i requerir continguts diferents, segons el tipus de públic que hem analitzat que ens segueix, tenen un denominador comú: la interacció com a base, per assolir els diferents objectius, mitjançant una bona planificació i una correcta estratègia.

La comunicació digital és cosa de tots.

Volem que l’usuari interactuï amb nosaltres. No solament quan trepitja Iesso i observa les peces del segle I des de 40 centímetres de distància, sinó també abans d’arribar al Museu i després quan torna a casa un cop ha conegut les singularitats de la ciutat romana de Ponent. Per això, treballem la comunicació des de tots els àmbits del Museu, perquè l’entenem com quelcom integral; igual que quan fem una visita guiada som en aquell moment la imatge i veu del Museu, quan comuniquem a través de les xarxes som la veu del Museu. Per tant, ser-hi obliga a fer-ne un ús responsable, rigorós i acord amb la línia – definida prèviament – que volem transmetre.

Que cadascú des de la seva posició dins del Museu (director, conservador, guia, etc.) integri la comunicació digital com quelcom que també l’afecta i l’importa i no creure que és una tasca que únicament li pertoca al responsable de comunicació o community manager és una de les comeses que treballem periòdicament al Museu de Guissona. Les reunions setmanals de totes les àrees del museu constitueixen un excel·lent punt de partida, ja que la comunicació interna és clau per fer una bona comunicació externa i així, gairebé de forma natural, integrar la comunicació en tots els àmbits i persones del Museu.

Quan tothom té integrada quina és la veu del Museu, la feina d’utilitzar les xarxes per crear o consolidar la seva imatge, sorgeix de forma més fàcil. Des de Guissona emprem una forma propera, a la vegada que rigorosa, acord amb la nostra missió. Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades. Per això, fa tant temps que vetllem per interactuar i buscar l’opinió dels usuaris, estiguin interessats o no a visitar-nos en un futur, donar-los resposta i adaptar-nos als seus interessos.  Volem que aquells que no senten motivació per venir a visitar el Museu i el Parc, puguin fer-ho de forma virtual; i així, fer arribar el patrimoni arqueològic a totes les capes de la societat. Aquest també el considerem el nostre públic i és, en bona part, per aquest seguidors per qui apostem per la comunicació digital.

“Des de l’inici, hem tingut molt clar que érem nosaltres qui volíem construir-nos la nostra reputació a les xarxes socials, i que no fer-ho o descuidar-ho, implicava la possibilitat que fossin els altres qui ho fessin i que el resultat no ens agrades”

D’on partim i cap on anem

Partim d’un propòsit, que es repeteix arreu: “Som un espai viu d’aprenentatge, integració i progrés sobre restes romanes de Lleida. “Estem vius”, perquè el Parc Arqueològic de l’antiga Iesso està en constant evolució, estudi i creixement; “oferim aprenentatge”, per escolars, però també per tot aquell qui vulgui deixar-se atrapar pel magnetisme d’una ciutat romana; “integrem”, perquè ho fem com ho feien els iessonencs i iessonenques des de la seva fundació fins avui a la multicultural Guissona i “apostem pel progrés” i ho fem posicionant-nos en allò que creiem més just i necessari pel progrés de la societat – feminisme, sostenibilitat, accessibilitat, proximitat i compromís amb la història, l’arqueologia i el patrimoni i la seva recerca, conservació i difusió –.

És a partir d’aquest punt, on la nostra comunicació avança en la mateixa línia, com a reforç i altaveu de la missió que la societat, i nosaltres mateixos, ens hem encomanat. Ho fem senzillament i amb un  gran compromís amb el rigor, però no per això deslligant-nos de la proximitat, la curiositat i la transmissió, a voltes, més simple i petita, però que contribueix a fonamentar el coneixement i l’estima del llegat de Iesso des de la base. Pensem que una petita rajoleta que decorava el paviment de la fase més remota de les termes de Iesso, ens pot explicar tantes històries com la informació més complexa de l’urbanisme de la ciutat. Aquí rau la importància de la nostra comunicació –storytelling-, picar curiositats a tot aquell que ho desconeix o ajudar a recordar a aquell que està més avesat a l’arqueologia i la història.

 

Ens els pròxims posts us parlaré del que fem i busquem en cadascuna de les xarxes socials on hi tenim presència, mentrestant, per si no ens seguiu us deixo aquí els enllaços a cadascuna perquè, vosaltres a partir d’avui, pugueu entrar a formar part de la nostra comunitat que tant ens alimenta i ens ajuda a créixer.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

El programa d’arqueologia urbana preventiva de Guissona. Complement imprescindible de la recerca del jaciment de Iesso.

El programa d’arqueologia urbana preventiva de Guissona. Complement imprescindible de la recerca del jaciment de Iesso.

El programa d’arqueologia urbana preventiva de Guissona. Complement imprescindible de la recerca del jaciment de Iesso.

Josep Ros

5 d’abril de 2019

La ciutat romana de Iesso, localitzada sota el subsòl de l’actual vila de Guissona, ocuparia, segons la recerca actual, una superfície d’entre 16 a 20 hectàrees. L’espai del parc arqueològic de Guissona ocupa una àrea de gairebé 2 hectàrees, corresponen a l’extrem nord de la trama urbana de Iesso.
La majoria de la superfície que havia ocupat aquesta ciutat romana, avui es troba sota l’actual entramat urbanístic de Guissona, en solars totalment edificats o no urbanitzats però catalogats com a sòl urbà, i per tant, previsiblement urbanitzables en un futur pròxim.

Tenint en compte aquesta problemàtica, la recerca arqueològica de la ciutat romana de Iesso no es pot limitar només a la zona del parc arqueològic. Si es vol conèixer i comprendre el desenvolupament social, polític i econòmic d’aquesta ciutat romana, la recerca s’ha de desenvolupar tant en la zona del parc arqueològic com en el subsòl de l’actual trama urbana de Guissona.
Precisament, les intervencions arqueològiques realitzades dins l’actual zona urbana de Guissona, van tenir un paper molt destacat en el desenvolupament inicial de la recerca arqueològica de Iesso. La intervenció realitzada l’any 1933 a la plaça del Vell Pla, motivada per la instal·lació d’un nou clavegueram, o les intervencions portades a terme en la dècada del setanta en solars pendents d’edificació, com can Mercadé (1975-76) i can Frederic (1978), o en solars edificats com, cal Mines (1977) o cal Garganté (1978) van permetre posar de manifest, l’existència d’un jaciment arqueològic amb una fase d’ocupació d’època del bronze final i primera edat del ferro i l’existència d’una estructura urbana ex novo corresponent a una important ciutat romana.
Aquests sondejos inicials van avalar que la Generalitat, l’any 1983, portes a terme la incoació d’un expedient de declaració de monument al jaciment arqueològic de Iesso. La tramitació d’aquest expedient va comportar la realització d’una important campanya de sondeig en la zona on avui s’ubica el parc arqueològic de Iesso. Aquest sondeig va donar com a resultat la documentació del límit nord de la ciutat.
A finals de la dècada dels vuitanta, es van portar a terme un bon nombre d’intervencions arqueològiques dins la zona urbana de Guissona, que van tenir el caràcter d’intervencions d’urgència com a conseqüència d’estar realitzades en solars urbans pendents d’iniciar una obra de construcció: carrer Xaloc – raval Coma (1986), Raval Coma 37-39 (1987), plaça Vell pla 16 (1988), capella de sant Isidre (1988), carrer Xaloc-avinguda Generalitat (1989), carrer Xaloc (1989), pati de la Casa de Cultura (1989). Unes intervencions que van permetre conèixer, per primera vegada, la seqüència estratigràfica d’aquest jaciment. Tot i la importància d’aquestes intervencions, aquestes no van constituir un veritable programa d’excavacions preventives, ja que es van caracteritzar pel seu caràcter intermitent i la inexistència d’un sistema de planificació i gestió.

Any 2013

L’establiment d’un programa d’excavacions urbanes.

L’inici d’un veritable programa d’intervencions arqueològiques preventives urbanes a Guissona cal situar-lo a partir de l’any 1994. Aquest programa es va poder establir gràcies a quatre importants fites.
En primer lloc, l’establiment d’una àrea de protecció del jaciment de Iesso en la resolució de 30 de juliol de 1982, amb la qual es va incoar un expedient de declaració de monument historicoartístic. Aquesta àrea de protecció va ser redefinida i ampliada en la resolució de 9 de juny de 1995, com a pas previ a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional del jaciment de Iesso el 16 d’agost de 1995.
En segon lloc, la compra l’any 1990 d’un terreny en l’actual zona del parc arqueològic, va permetre l’inici, per part de la Universitat Autònoma de Barcelona, d’una excavació programada en extensió. Aquesta acció va ajudar la visualització del jaciment i a la normalització dels treballs arqueològics a la vila.
En tercer lloc, l’aprovació per part del parlament de Catalunya de la llei del Patrimoni Cultural Català l’any 1993. Aquesta llei va crear un nou marc legal pel que feia al patrimoni cultural, un marc molt més apropiat a les necessitats reals del patrimoni cultural del país. Entre les normes que establia, s’obligava a portar un control més estricte en la protecció del patrimoni cultural i per tant, del patrimoni arqueològic.
I en quart lloc, l’any 1994 es va posar de manifest la vulnerabilitat del jaciment de la ciutat romana de Iesso. En aquesta data es va iniciar una important obra pública, promoguda per l’Ajuntament de Guissona, consistent en la remodelació del ferm i els serveis dels ravals de Guissona. Aquesta obra comportava una important afectació del subsòl i un important risc per les restes arqueològiques de la ciutat romana de Iesso. Aquesta obra va posar de manifest la dificultat d’unir recerca i preservació arqueològica amb el procés urbanístic de Guissona, ja que la realització d’aquesta obra va comportar la destrucció d’importants evidències arqueològiques en la zona del Vell Pla, fet que va fer necessari buscar solucions per protegir el patrimoni de Guissona.
Aquests quatre aspectes van fer que les administracions implicades en la gestió d’aquest patrimoni arqueològic: Ajuntament de Guissona i Generalitat de Catalunya, decidissin crear un sistema àgil de planificació i control arqueològic, tal com la llei exigia, i que alhora donés una resposta i solució efectiva al creixement urbanístic que Guissona necessitava. Per aquest motiu es va crear la figura d’un tècnic-arqueòleg que supervises i informés els projectes d’obres, i es va anar establint un programa d’arqueologia preventiva urbana.

“la delimitació de la superfície de la ciutat romana, on l’únic límit clar de la ciutat romana és el de la zona nord, situada en el parc arqueològic, on les excavacions han permès documentar la muralla i una porta. Pel que fa als límits est, oest i sud, les diferents intervencions preventives, si bé no han permès detectar l’estructura de la muralla romana, han servit per avançar en el coneixement del perímetre, l’extensió de la ciutat i la distribució de l’urbanisme intern de la ciutat.”

El programa d’arqueologia preventiva de Guissona actua dins l’àrea de protecció arqueològica del B.C.I.N, en dos tipus de solars o espais:
Solars urbans o espais públics, que en aquest moment no estan pendent de cap projecte urbanístic, però que sí que ho poden estar en un futur, i són solars o espais amb grans possibilitats de documentar restes arqueològiques en el seu subsòl en bon estat de conservació. Es tracta d’actuar amb una provisió futura. És el cas del solar de les antigues escoles al carrer Magí on no hi ha cap projecte urbanístic previst, però on s’està actuant des de l’any 2015, amb la voluntat de documentar totes les restes arqueològiques del solar, perquè estiguin disponibles per la recerca i també per una actuació urbanística futura.

I solars urbans que han presentat una sol·licitud de llicència d’obra a l’Ajuntament de Guissona, i les obres a portar a terme poden afectar el subsòl de Guissona i per tant hi ha la possibilitat d’una afectació negativa al patrimoni arqueològic, en aquest cas s’inicia un expedient arqueològic, en el qual es redacta un projecte arqueològic, que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Lleida ha d’aprovar. Una vegada aprovat el projecte arqueològic aquest s’executa prèviament als treballs de construcció, sota les indicacions del servei d’arqueologia del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Una vegada realitzats els treballs arqueològics definits en el projecte arqueològic, la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Lleida valorarà els resultats arqueològics i l’impacte de les obres a realitzar sobre aquest patrimoni.
Aportacions a la recerca de les Intervencions arqueològiques preventives.

Les intervencions arqueològiques preventives han contribuït a la recerca urbana de la ciutat de Iesso. De forma molt general podem destacar tres exemples:

El primer exemple està relacionat amb la delimitació de la superfície de la ciutat romana, on l’únic límit clar de la ciutat romana és el de la zona nord, situada en el parc arqueològic, on les excavacions han permès documentar la muralla i una porta. Pel que fa als límits est, oest i sud, les diferents intervencions preventives, si bé no han permès detectar l’estructura de la muralla romana, han servit per avançar en el coneixement del perímetre, l’extensió de la ciutat i la distribució de l’urbanisme intern de la ciutat.

Un segon exemple seria la recerca de l’àrea pública de la ciutat. Les intervencions preventives quant a hipòtesi permeten situar l’espai públic de la ciutat en el triangle format per la plaça de Capdevila, la zona de l’església i la intervenció arqueològica preventiva dels solars números 34, 36 i 38 de l’avinguda de la Generalitat on es va localitza el cardo maximus i un edifici públic.

I el tercer exemple correspon a la relació topogràfica entre l’assentament prehistòric i la xarxa urbana de Iesso, en la zona al voltant de l’actual plaça del Vell Pla. Les intervencions preventives en aquest sector han permès documentar el límit est d’aquest poblat, amb la documentació d’un important mur d’aproximadament cinc metres d’amplada, i conèixer la seqüència cronològica del jaciment de bronze-ferro.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Obrir xat
T'ajudem
Hola!
Et podem ajudar?
Powered by

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close