El CONGRESSVS DISCIPVLORVM LINGVAE LATINAE es consolida a Guissona

El CONGRESSVS DISCIPVLORVM LINGVAE LATINAE es consolida a Guissona

NOTÍCIES

El V CONGRESSVS DISCIPVLORVM LINGVAE LATINAE es consolida a Guissona

Museu de Guissona

20 de març de 2019

Gairebé 200 alumnes de 4t d’ESO de 17 centres de secundària de les Terres de Lleida van participar en la cinquena trobada d’estudiants de llengua llatina a Iesso, l’actual Guissona. Els instituts participants són el Josep Lladonosa, a Lleida, l’Ins Ermengol IV, de Bellcaire d’Urgell, Ins Guindàvols, de Lleida, Ins Joan Oró, de Lleida, l’Ins Canigó, d’Almacelles, els Jesuïtes de Lleida, l’Ins Montsuar de Lleida, l’Ins Seròs, l’Ins Els Planells, d’Artesa de Segre, l’Ins Ciutat de Balaguer, l’Ins Caparrella de Lleida, l’Ins Ronda de Lleida, l’Ins Alamatà de Balaguer, l’Ins Joan Solà de Torrefarrera, l’Ins Tarroja de Cervera, l’Ins Segarra de Cervera i l’Ins Ribera del Sió d’Agramunt.

Tots els participants a la jornada

Els alumnes van participar en una gimcana sobre el Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso i dins del Museu de Guissona i també es van endinsar al món romà mitjançant l’escriptura, el vestit, els ungüents i altres costums pròpies del món romà.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

L’empremta de les emocions

L’empremta de les emocions

MUSEU, ARQUEOLOGIA, EMOCIONS

L’empremta de les emocions

David Castellana

20 de març de 2019

L’estudi arqueològic de la Ciutat Romana de Iesso ens permet conèixer progressivament com era l’antiga població, però sobretot, a través de les emocions, ens permet dialogar amb els seus ciutadans.

Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’arqueologia és la: “Ciència que estudia la història de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat”.  Partint d’aquest definició podem entendre que un parc arqueològic és un espai on es desenvolupa aquest tipus de recerca i on, a més, les restes materials són conservades in situ, accessibles al visitant. Com passa habitualment, les definicions, almenys en el marc de les ciències humanes, difícilment s’ajusten totalment a la realitat. Sí és cert que l’arqueologia intenta reconstruir la història o contrastar les fonts existents, però per sobre de tot l’arqueologia ens parla de la vida. Per tant, podem pensar que la definició del diccionari ens ofereix una visió rígida i analítica de la nostra disciplina en detriment de l’aspecte més il·lusionant d’aquesta feina. En queden excloses les emocions, els sentiments i en definitiva les persones que ens parlen a través d’aquests vestigis materials.

La feina tant dels arqueòlegs com del personal del museu és superar la rigidesa de la definició per parlar dels protagonistes de la història i la seva forma de viure i sentir. Al capdavall la història de la humanitat, és un relat format per la suma de les petites històries individuals de cadascú, de les nostres vides i les dels nostres predecessors. Aquest objectiu hauria de ser visible en totes les accions que es desenvolupen des de la institució. Malgrat tot, a vegades aquesta voluntat comunicativa queda soterrada sota les obligacions diàries. Però es manté con una idea inconscient, com un leitmotiv latent a l’espera de qualsevol estímul que el faci aflorar. En el meu cas, la revelació que va situar de nou aquest objectiu a la superfície de la consciència es va donar el passat dissabte dia 9 de setembre.

L’esquelet amb la llàntia

Tal i com sabeu, en l’agenda del museu aquest mes el trobem pintat de color lila. La reivindicació de la figura femenina supera el dia de la dona per estendre’s durant tota la mesada. Més encara, lluitar per normalitzar la perspectiva de gènere forma part del plantejament propi del Museu de Guissona. En qualsevol cas, durant aquella jornada vam tenir el plaer de comptar amb la col·laboració de dues grans professionals: la doctora Esther Rodigro i la doctorant Laia Caterineu (moltíssimes gràcies pel vostre suport i dedicació), ambdues integrants de l’equip de recerca que s’encarrega de l’estudi de l’antiga ciutat romana. Després d’un fantàstic esmorzar que ens van preparar el Celler de Guissona, el bar Portal, el bar Montsec i el bar Serrano, les dues ens van oferir una visita guiada d’excepció per les restes de l’antiga ciutat en clau femenina.

Durant la seva visita al sector de la muralla, Esther Rodrigo va fer referència a un enterrament infantil que va ser excavat en una de les darreres campanyes. Generalment, el món de la mort, bé per morbositat o per empatia sempre serveix per centrar l’atenció, emocionar o fins i tot commoure, més encara quan es tracta d’un infant. Ens va parlar d’una sepultura feta de teules a dues vessants d’època tardana. Com és habitual en les mostres excavades fins ara, el difunt no disposava d’un gran aixovar. Les despulles tan sols anaven acompanyades d’un fermall de bronze per lligar algun tipus de cinturó i de manera més singular una llàntia. Les llànties, generalment de ceràmica, comptaven, bàsicament, amb un dipòsit ple d’oli, una petita nansa i un broc d’on sorgia el ble impregnat d’oli. Tal i com va comentar, en aquest context, la llumenera prenia una funció simbòlica. Aquest element havia de servir a la criatura per vèncer la foscor de l’altra vida amb un punt de llum. Més enllà de qualsevol sentit ritual, aquesta pràctica és una clara mostra d’afecte d’uns pares envers la seva criatura.

“Una moneda extraviada, una petita joia, un fragment de joguina, l’empremta d’un artesà en un fragment de ceràmica o fins i tot una llàntia poden anar molt més enllà del seu valor o interès purament material. És la nostra obligació donar veu als seus propietaris fent parlar aquests objectes de la seva feina, les motivacions, els somnis, l’enginy, les aspiracions, les emocions, en definitiva de la vida.”

Aquest detall podria ser vist com a superficial o secundari dins la història de la ciutat, però va servir més que cap altra de les informacions per crear una imatge vívida de l’antiga Iesso i els seus pobladors. Un cop més, es va evidenciar el poder de les emocions per transportar-nos fins a realitats remotes en el temps i posar-nos en la pell dels antics guissonencs. Les nostres guies ens van recordar, segurament sense ser-ne conscients, que la nostra tasca va més enllà de treballar en l’estudi vocacional del passat sinó que cal transmetre aquesta passió als visitants. Així com els pontífex romans eren els encarregats de bastir ponts cap als déus, nosaltres, arqueòlegs, historiadors i guies, hem de construir ponts entre el passat i el present. Sens dubte, les emocions, els sentiments i l’empatia són el millor suport per fonamentar aquests ponts de comunicació i, fins i tot, d’aprenentatge.

La nostra missió ha d’anar més enllà d’estudiar, conservar i difondre un llegat per generar una comunicació real. Per aquest motiu hem de tendir a un museu social que ens parli de les persones i que es dirigeixi a les persones. Volem que els nostres visitants, en passejar pel parc arqueològic i el museu, deixin de veure un munt de ruïnes difícils de llegir. Se n’han d’endur la imatge d’una ciutat amb les seves muralles, carrers, habitatges, infraestructures i serveis. Però sobretot han de poder veure realment les persones que s’amaguen darrere les pedres i que donen sentit a les restes i a la nostra tasca.

Tornant a la definició, és cert, que per acomplir amb aquesta finalitat disposem bàsicament dels “vestigis materials” que ens han restat dels antics guissonencs. Són les restes constructives i els objectes quotidians que es recuperen any rere any, campanya rere campanya. En aquests objectes, a priori silenciosos és on es fa present l’aura dels nostres avantpassats. Una moneda extraviada, una petita joia, un fragment de joguina, l’empremta d’un artesà en un fragment de ceràmica o fins i tot una llàntia poden anar molt més enllà del seu valor o interès purament material. És la nostra obligació donar veu als seus propietaris fent parlar aquests objectes de la seva feina, les motivacions, els somnis, l’enginy, les aspiracions, les emocions, en definitiva de la vida.

La capacitat de convertir aquests testimonis en elements de comunicació és clau per generar significats i interpretacions riques i variades i en definitiva coneixement i consciència. Així doncs, hem de promoure el diàleg fluid i suggeridor entre els antics ciutadans de Iesso i els actuals vilatans de Guissona i d’arreu. Aquesta comunicació, a més, s’ha de realitzar en un sentit crític. El judici del passat és un recurs inestimable per introduir la reflexió sobre la nostra realitat. Per tant, de l’aptitud per actuar com a mediadors conscients entre passat i futur en depèn la capacitat de convertir efectivament el Museu en una eina de progrés i desenvolupament social.

 

Arribats en aquest punt, només voldria agrair un cop més a l’Esther i a la Laia la seva col·laboració. Voldria invitar, també, a tots els lectors d’aquest blog a participar de les diverses propostes que anem plantejant des del Museu. D’aquesta manera podrem buscar plegats les emocions que amaga el llegat arqueològic i dialogar conjuntament amb els fundadors de la nostra vila.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Les dones passen (i es queden) al Museu

Les dones passen (i es queden) al Museu

Blog, Laura Puig

Les dones passen (i es queden) al Museu

Laura Puig

1 de Març de 2019

Per donar ressò i, a la vegada, commemorar el dia de la dona del pròxim 8 de març, des del Museu de Guissona hem preparat un conjunt d’activitats per tot el mes de març amb uns propòsits ben clars: donar visibilitat, aportar consciència i reivindicar el paper de la dona en la història, l’arqueologia i la societat.

Es tracta d’activitats i accions que s’han creat amb una vocació inequívoca per alinear el Museu de Guissona cap una postura feminista i amb perspectiva de gènere, per què creiem que estem en un moment decisiu per fer aquesta aposta i sí, des del nostre petit museu volem aportar un granet de sorra per començar a remoure consciències i fer, per què no dir-ho, un xic de justícia.

Creiem que els museus som uns dels agents fonamentals per fer avançar la societat cap aquesta nova dimensió més plural i inclusiva, i per fer-ho, cal fer visible totes les aportacions i el compromís de les dones en la construcció de les civilitzacions. No podem continuar ignorant el valor de la quotidianitat per a la construcció de la història i la importància de les dones en aquesta quotidianitat, ja en la prehistòria, tal i com ens en parla l’arqueòloga Francisca Martín-Cano, fent tremolar la visió patriarcalista imperant durant dècades, mitjançant dades arqueològiques i deduccions antropològiques.

Hem de fer-ho així. Amb fermesa, convicció i rigor. Juntes i junts. Fent sacsejar el relat únic i revisant el discurs expositiu. Queixalant recursos econòmics d’un calgui i prioritzar el poder de la imaginació per dur a terme accions que ens situïn al lloc, que la història ens hagués hagut de reservar sempre. Per què tot allò que no es veu, ni s’anomena, no existeix (George Steiner); per tant, hem de mostrar i explicar per tornar a existir. Si ens hi acompanyeu, serà tot més fàcil, per això us invitem a participar i seguir-nos a través de les xarxes durant tot aquest mes de març. Serà intens, però serà el punt de partida “oficial” per situar el Museu de Guissona en l’orbita femenina d’on ja no en volem sortir.

El Museu de Guissona la meitat del personal que el formem som dones i gairebé el 60% dels nostres visitants anuals també són dones. Són dades delicioses i que ens marquen una tendència, creiem que clara, del potencial i l’interès femení pel nostre àmbit. El dia 8 de març, les dones, i també els homes, del Museu prendrem partit i ho farem per reivindicar-nos i denunciar l’escletxa salarial que continua existint entre homes i dones, la feminització de la pobresa, el fet que les feines més mal regulades i remunerades recaiguin en les dones i la doble jornada laboral que massa sovint ens toca assumir. Creiem que, perquè el canvi de tarannà que des del Museu volem parir sigui visible i útil, cal que la societat faci un canvi de xip i un exercici de tolerància, i així serà més fàcil arribar a tothom.

“Creiem que els museus som uns dels agents fonamentals per fer avançar la societat cap aquesta nova dimensió més plural i inclusiva, i per fer-ho, cal fer visible totes les aportacions i el compromís de les dones en la construcció de les civilitzacions. ”

El dissabte 9 de febrer hem programat una visita comentada per a dues arqueòlogues que ja fa molts anys que formen part del grup de recerca de la ciutat romana de Iesso. L’Esther Rodrigo i la Laia Caterineu ens acompanyaran a entendre com era la vida de les iessonenques, les habitants de l’antiga Iesso. Quin era el seu paper en l’àmbit domèstic? I en la via pública? A les termes, com hi participaven? Una visita diferent, que a banda d’aportar-nos molta informació, segur que també remourà algunes consciències.

Una setmana després, el 16 de març serà el torn de les veïnes de Guissona. Seran elles les que en representació de diferents col·lectius ens explicaran la seva experiència exercint la seva professió o des del rol que ocupa dins la societat sent una dona. Un cartell a mida real, en diferents punts del casc antic de la vila de Guissona, donaran visibilitat a aquests testimonis tant propers i, ja ho veureu, també potents.

I el dissabte 23 les nenes i els nens tindran l’oportunitat de fer un taller sobre els perfums en època romana. Una oportunitat per endinsar-se al món de la higiene i cosmètica de les antigues habitants de Iesso.

Paral·lelament, a la nostra pàgina web (www.museudeguissona.cat) compartirem les experiències en clau femenina, del que hem batejat com “L’entorn femení de Iesso”. Arqueòlogues, restauradores, historiadores, traductores, antropòlogues… totes vinculades a l’antiga Iesso ens parlaran de l’exercici de la seva professió, sempre amb l’ull posat a Iesso.

Els dijous, el dia que Instagram dedica a recordar efemèrides i fotografies antigues (#tbt) nosaltres recordarem i destacarem aquelles dones que, de forma més anònima que les anteriors, han participat a fer de Iesso el jaciment que avui és. Un repàs pels més de 30 anys d’excavacions a través dels records gràfics amb presència femenina.

També, per Facebook i Twitter us aproparem a activitats, xerrades, tallers i exposicions organitzades per altres institucions pròximes, ja sigui geogràficament o de temàtica, per així presentar-vos un ventall més ampli perquè pugueu escollir el vostre espai de participació més pròxim i afí. I a més, moltes sorpreses (calendaris, arqueòlogues destacades de la història, etc.) molt per descobrir i sobretot, molt per treballar-hi.

Diuen que fan falta 21 dies per agafar un hàbit, nosaltres en dedicarem 10 extres a pensar en clau femenina. Seran 31 dies per reflexionar i adquirir noves maneres de fer i actuar, d’habituar-nos a un vocabulari, de crear un nou model, de divulgar, difondre i definir una posició teòrica diferent i fer, com us dèiem a l’inici, una mica de justícia dins d’aquesta història massa sovint escrita solament per i per a homes.

Ens hi acompanyeu?

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close