Èxit del 17è Curs d’Arqueologia Ciutat romana de Iesso

Èxit del 17è Curs d’Arqueologia Ciutat romana de Iesso

NOTÍCIES

Èxit del 17è Curs d’Arqueologia Ciutat romana de Iesso

Museu de Guissona

20 de juliol de 2023

El Curs d’arqueologia Ciutat romana de Iesso, a Guissona ha aplegat 16 estudiants, un equip d’investigadors i l’empresa Arqueòlegs.cat durant dues setmanes en un programa que combina excavacions amb vocació formativa i activitats complementàries.

En aquesta edició els treballs s’han centrat principalment en tres espais del Parc Arqueològic: el sector termal, l’extrem sud d’un carrer, el cardo 2, i el pou de la domus senyorial. Els estudiants, la majoria de grau de la UAB, però també tres alumnes de la Universitat de Castella la Manxa, una de la Universitat de Navarra i un de batxillerat de Vilafranca del Penedès, estaven repartits per les tres zones per posar en pràctica els coneixements treballats durant el curs i per beneficiar-se del treball sobre el terreny en un marc arqueològic incomparable.

Les tasques dutes a terme al carrer es van centrar al punt d’encreuament d’un cardo (orientat de nord a sud) amb un decumanus (d’est a oest). En aquest sector, s’hi va detectar un nivell de pavimentació de terra i graves amb un reforç de grava just en l’àrea del xamfrà, segurament, com a reforç o per minimitzar-ne el desgast. En la mateixa àrea s’hi van detectar actuacions diverses relacionades amb el sistema d’abastiment d’aigua de la ciutat romana a través de canonades de plom.

“Els materials extrets, barrejats en grans quantitats de sediments (o llots) són la fusta, els carbons, els ossos, les llavors i d’altres elements que ens permetran explicar les espècies vegetals i animals”

D’altra banda, a l’espai contigu a les termes, iniciat el 2005 i paralitzat des d’aquell moment, s’hi varen documentar diverses habitacions annexes a l’edifici termals encara per determinar-ne l’ús, però que molt possiblement tenien una relació directa amb l’edificació principal. En aquest context arqueològic va sortir una quantitat important i rica de materials; en destaquem els fragments de marbre que pertanyien a les construccions dels banys, a més de diverses monedes i objectes d’os, de bronze i de ferro.

I finalment, l’últim punt interessant del curs d’enguany ha estat l’excavació d’un pou que trobem a l’interior de la gran domus. Aquesta intervenció aporta informació sobre materials que no es conserven en contextos arqueològics convencionals, i en canvi, es preserven en condicions excepcionals com ara submergits en aigua. S’han recuperat fusta, carbons, ossos, llavors i d’altres elements que ens permetran explicar les espècies vegetals i animals que habitaven Iesso. Aquests materials es recuperen barrejats en grans quantitats de sediments (o llots) que es van cribrant a través d’un sistema de filtratge i neteja, anomenat “wet Sieving“, que permet recuperar les restes extremadament reduïdes (fins a 0,2 mm).  L’excavació del pou ha anat a càrrec de personal especialitzat de l’empresa Arqueòlegs.cat, descendint fins a més de set metres de profunditat.

Les jornades de treball al Parc Arqueològic començaven a les 7 del matí per així guanyar hores de “fresqueta” a la calor d’aquestes setmanes, tot i això, les últimes jornades del curs han estat complicades per les altes temperatures. Durant les tardes els estudiants participaven en diferents formacions, com conferències, pràctiques relacionades amb la ceràmica romana o sortides culturals, que completaven així la proposta educativa de Curs d’arqueologia “Ciutat romana de Iesso

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Un DIM molt chill

Un DIM molt chill

NOTÍCIES

Un DIM molt chill

Museu de Guissona

16 de maig de 2023

La Nit dels Museus i el DIM són uns esdeveniments culturals organitzats de forma conjunta per diversos museus i institucions culturals. El Museu Eduard Camps de Guissona hi participa de forma activa de forma individual, i també amb consonància amb la resta de Museus de la XMTLLA. 

Enguany l’oferta d’activitats que vàrem presentar va ser unificada en una sola tarda-vespre, per així celebrar les dues efemèrides de forma seguida. Iesso&Chill va ser la proposta engegada a partir de les 6 de la tarda del dissabte 13 de maig de 2023.

Dins de l’espai únic, del jaciment arqueològic de la ciutat romana de Iesso, es van desenvolupar tres activitats pensades per crear un ambient agradable i de benestar per a tots els visitants. La música va acompanyar tota la tarda, des del cardo de la vella Iesso; en primer moment amb la música del Duet Blú, que van portar música de totes les èpoques i estils i a continuació amb la veu i piano de l’Alexandre Ars, amb una selecció de musicals.

Aquest ambient estava regat pels productes dels “Productors de la Segarra”, que van preparar una degustació de productes de la terra (formatges, melmelades, fruits secs, cervesa i sucs) que van fer les delícies dels assistents; i mentrestant els més petits, i no tant, van poder jugar amb les propostes lúdiques de “Tombs Creatius”: jocs per a totes les edats per fer volar la imaginació.

Va ser una jornada excel·lent que fins i tot el temps es va aliar per fer-la més perfecta. Esperem que el Iesso&Chill tingui una segona edició el 2024.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

BLOG

Trenta anys d’excavacions preventives a Guissona. 110 intervencions arqueològiques.

Josep Ros

16 de maig de 2023

El 30 de setembre de 1993 es va aprovar la llei del Patrimoni Cultural Català, per tant, enguany aquesta norma compleix trenta anys. Aquesta llei va posar les bases per la protecció del patrimoni arqueològic de Catalunya, i va permetre que el 2002 es desenvolupés el decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. A partir d’aquest marc normatiu, l’Administració de la Generalitat, els consells comarcals i els ajuntaments havien de col·laborar per vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, i a més, havien d’estimular la participació de la societat, per la qual cosa s’han de dotar dels mitjans materials i personals adequats. A la pràctica, entre altres coses, la llei obligava a controlar l’activitat urbanística dels espais arqueologics amb algun tipus de protecció, essent necessari l’autorització, en aquests espais, de les obres o projectes constructius pel Departament de Cultura amb la col·laboració dels Ajuntaments..

A Guissona, si bé hi havia hagut intervencions arqueològiques en els anys 70 i 80 del segle XX, aquestes havien estat esporàdiques i motivades per l’interès d’equips de recerca vinculats a la universitat. Però a partir del 1993, el control arqueològic de qualsevol mena d’obra, dins l’espai de protecció del jaciment de la ciutat romana de Iesso, va ser un fet habitual, que va comportar la creació de la figura de l’arqueòleg/a municipal, i la creació d’un programa d’excavacions preventives urbanes i un protocol d’actuació. En aquests trenta anys s’han obert 318 expedients a obres amb possible afectació al subsol de Guissona, dels quals, 110 han comportat una intervenció arqueològica preventiva. I actualment, el programa d’excavacions preventives del municipi no només planteja actuar en solars on s’han de portar a terme treballs constructius immediatament, sinó que també, plateja l’actuació en espais urbans que pel seu interès arqueològic, i per ser espais susceptibles d’actuació urbanística futura, es porta a terme una excavació continuada, com és el cas actual de la plaça del Vell Pla o del solar de les antigues escoles.

” En aquests trenta anys s’han obert 318 expedients a obres amb possible afectació al subsol de Guissona, dels quals, 110 han comportat una intervenció arqueològica preventiva.”

Aquesta activitat arqueològica preventiva ha servit per protegir el jaciment de la ciutat romana de Iesso, perquè en molts casos han comportat una adaptació dels projectes constructius amb l’objectiu de protegir les restes arqueològiques documentades. Però també, aquesta activitat preventiva, ha servit per a la recerca. Aquestes intervencions han permès documentar la presència o absència de restes arqueològiques, cosa que ens ha permès acotar l’espai ocupat per la ciutat romana, també ens ha permès documentar parts de la ciutat romana que desconeixíem, i per tant ens ha permès avançar en el coneixement urbanístic de la ciutat romana, i finalment ens ha permès documentar les restes d’altres períodes de l’evolució urbana de la zona de Guissona, com l’edat del bronze o de l’època medieval, i en conseqüència ens permet conèixer l’evolució urbana i històrica de la vila de Guissona.

Aquesta activitat arqueològica ha permès recollir moltes dades sobre la ciutat romana de Iesso i l’evolució urbana i històrica de Guissona. Entre els projectes futurs del museu, hi ha de publicació d’un llibre que reculli totes les intervencions realitzades a Guissona en aquests trenta anys.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

El Congressus Discipulorum Linguae Latinae: una iniciativa per promoure la passió per l’antiguitat romana i la llengua llatina

El Congressus Discipulorum Linguae Latinae: una iniciativa per promoure la passió per l’antiguitat romana i la llengua llatina

NOTÍCIES

El Congressus Discipulorum Linguae Latinae: una iniciativa per promoure la passió per l’antiguitat romana i la llengua llatina

Museu de Guissona

21 d’abril de 2023

El Congressus Discipulorum Linguae Latinae (CDLL) és un esdeveniment anual que té com a objectiu promoure l’estudi i la passió per la llengua llatina entre els estudiants de 4t d’ESO de les Terres de Lleida. Enguany es va celebrar la setena edició del CDLL a la vila de Guissona i va comptar amb la participació de més de 180 estudiants de llatí.

Durant el congressus, els estudiants van participar en tallers i activitats pensades per conèixer de ben a prop la ciutat romana de Iesso i el Museu de Guissona. Aquesta trobada també ofereix l’oportunitat de conèixer altres estudiants apassionats per la llengua llatina i de compartir les seves experiències i coneixements.

El CDLL va ser creat el 2014 per un grup professors de clàssiques que van veure la necessitat de promoure l’estudi de la llengua llatina entre les noves generacions i a la vegada apropar-se a un gran recurs present a Lleida com és el jaciment arqueològic de Iesso.

“Aquesta trobada també ofereix l’oportunitat de conèixer altres estudiants apassionats per la llengua llatina i de compartir les seves experiències i coneixements.”

Durant la pandèmia la trobada es va aturar, però l’any passat ja es va reprendre amb una gran participació. El CDLL ha rebut el suport de diferents institucions i entitats: l’institut de Ciències de l’Ensenyament de la Universitat de Lleida, la Diputació de Lleida i el Departament d’Ensenyament, a més del Museu i l’Ajuntament de Guissona.

Podeu veure més fotografies al perfils d’Instagram i Facebook del Museu (@museudeguissona) 

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Es constitueix el nou Consell Assessor d’Arqueologia de Guissona

Es constitueix el nou Consell Assessor d’Arqueologia de Guissona

NOTÍCIES

Es constitueix el nou Consell Assessor d’Arqueologia de Guissona

Museu de Guissona

18 d’abril de 2023

El dilluns 17 d’abril, va tenir lloc l’acte de constitució del Consell Assessor d’Arqueologia de Guissona, un nou òrgan municipal creat per vetllar per la protecció, conservació, investigació, difusió i valorització del patrimoni de Guissona, tot impulsant el seu aprofitament socioeconòmic i cultural. El nou òrgan integra administracions diverses (Ajuntament de Guissona, el Consell Comarcal de la Segarra, la Diputació de Lleida i la Direcció General de Patrimoni), organismes de recerca (Institut d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona i Institut Català de Cultura Clàssica) i ens privades (BonÀrea) amb la vocació conjunta de col·laborar per al progrés de Guissona i la gestió de la seva herència arqueològica.

L’acte va ser presidit per l’alcalde de Guissona, el Sr. Jaume Ars i va comptar amb la presencia de:  la regidora de cultura, turisme i festes, la Sra. Agnès Pla, la Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, la Sra. Maria Teresa Miró i la Cap de la Secció de Coordinació Museística i protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Anna Maria Garrido. El Sr. Josep Esquerra, vicepresident tercer del Consell Comarcal de la Segarra, el Sr. Daniel Marsol, director de comunicació i relacions Corporatives de l’empresa BonÀrea, la Dra. Marta Prevosti, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, el Dr. Miquel Molist, membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de la mateixa institució, el Dr. Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. A més, dels doctors i membres del grup de recerca Dr. Josep Guitart, catedràtic emèrit de la UAB, Dr. Joaquim Pera, Dra. Núria Roman i Dra. Esther Rodrigo. Finalment també hi van assistir el conservador del Museu de Guissona, el  Sr. Josep Ros i el seu director, el Sr. David Castellana.

“òrgan municipal creat per vetllar per la protecció, conservació, investigació, difusió i valorització del patrimoni de Guissona”

El Consell d’Arqueologia de Guissona, dependent de l’Ajuntament de Guissona, simbòlicament recull el testimoni de l’antic Patronat d’Arqueologia de Guissona, responsable de la investigació arqueològica i la posada en valor de l’herència local entre l’any 1995 i l’any 2015. La nova organització es reunirà diverses vegades al llarg de l’any i tindrà una funció consultiva i d’assessorament en la gestió del llegat arqueològic de Guissona. Cal destacar que la creació d’aquest ens respon a l’interès nacional dels vestigis de la ciutat romana de Iesso i, que de forma remarcable, en formarà part la Direcció General de Patrimoni. La nova organització actuarà de suport i de recolzament per l’Ajuntament i el Museu de Guissona en les seves funcions i contribuirà en l’orientació de la recerca i la visibilització del patrimoni arqueològic de la vila.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

Els béns del Museu de Guissona

Els béns del Museu de Guissona

NOTÍCIES

Els béns del Museu de Guissona

Anna Ramon

12 d’abril de 2023

Conservació i restauració de béns culturals.

La definició de museu donada per la ICOM (Consell Institucional de Museus) és: “Un museu és una institució sense ànim de lucre, permanent i al servei de la societat, que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial. (…)”. El Museu de Guissona és cenyeix a aquesta definició, de la qual només he escollit el principi, ja que un museu fa moltes més coses, però em vull centrar en la part que diu: investiga, col·lecciona, conserva; tasca que entre d’altres disciplines, els conservadors-restauradors duen a terme.

Tots els museus grans estan formats per un organigrama ben definit i especialitzat dividit en departaments, el qual consta d’una secció de conservació-restauració. En museus d’equips humans més petits aquestes tasques també s’han de dur a terme amb la diferència que una persona hagi de fer les tasques de diferents departaments, en el cas de la secció de conservació-restauració algunes de les activitats si que es poden fer, com seria tota la gestió documental i catalogació dels béns o les tasques de conservació preventiva, però no les de conservació-restauració dels objectes en si, pel fet que es necessita tenir una formació deguda, provocant que en molts casos es derivi a una empresa externa per a que ho faci. Aquest últim seria el cas del Museu de Guissona, ja que l’equip humà és de 5 i sense deixar-nos al representant, en cattus de Iesso sóm 6. Actualment un d’ells duu a terme les activitats de conservació i restauració en material ceràmic però de normal els materials que se’ls considera d’un valor significatiu és porten a una empresa per a que els hi facin els tractaments adequats de conservació.

En les dos imatges es pot observar els organigrames del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Guissona.

Segons la definició d’ECCO (Confederació Europea d’Organitzacions de Conservadors-Restauradors) per a la conservació-restauració és: “un procés ètic i multidisciplinar que s’ocupa de la salvaguarda dels béns culturals pel futur. El seu objectiu és comprendre, protegir, conservar, restaurar i difondre el patrimoni cultural per garantir la transmissió del seu significat a les generacions futures”. I es que és semblant a la definició de museu, ja que la finalitat dels dos és la mateixa, preservar i garantir la seguretat dels béns a més de l’estudi i difusió d’aquest.

Per a saber més de conservació-restauració m’agradaria que entenguéssiu la diferència entre conservació i restauració:

  • La conservació és aplicar aquelles tècniques de neteja i consolidació per a conservar l’objecte tal com es troba, sempre es neteja, a no ser que aquest sigui un perill pel bé.

  • La restauració és l’aplicació de tècniques de reintegració, majoritàriament, per a tornar l’objecte en el seu estat original. Es fa en condicions especifiques, no sempre.

I es que per aplicar aquestes dos accions esmentades anteriorment es segueix una ètica que es basa en 5 punts fonamentals, també definides per ECCO:

  • La reversibilitat: Tot material que se l’hi afegeixi al bé s’ha de poder treure.

  • La llegibilitat: El bé s’ha de poder identificar pel que és, per tant si no ho compleix, s’ha de restaurar, sempre aplicant la resta de criteris.

  • La compatibilitat de materials: Els materials afegits al bé han de ser químicament compatibles amb els que el composen, per a no provocar problemàtiques futures.

  • Mínima intervenció: Com menys es manipuli la peça i s’afegeixi coses, millor per a la seva preservació.

  • Interdisciplinarietat: Per a poder entendre i estudiar els béns s’ha d’estar mínimament format dels coneixements de diferents disciplines per a poder entaular diàlegs amb ells, com podria ser el cas de demanar una tècnica analítica per saber la composició exacta d’un bé i haver de comunicar-se amb el químic que la fa.

El Museu de Guissona té un magatzem, com tots els museus, en aquest es guarden tots els béns mobles que custodia. La gran majoria són d’època romana, per què és l’època en que es troba especialitzat el museu, ja que antigament Guissona va ser una ciutat romana anomenada Iesso, però també resguarda béns d’altres èpoques com per exemple dues taules de fusta policromada amb la representació de Sant Cosme i Sant Damià, explicades en un fil de Iesso a Twitter.

Davant de l’edifici del Museu de Guissona s’hi troba el parc arqueològic on hi ha una part de l’antiga ciutat de Iesso, i aquestes restes són béns immobles. 

La tasca del conservador-restaurador és preservar aquests, tant els mobles com els immobles i cada un s’aplica criteris diferents adaptant-se a les necessitats de cada bé, i sempre seguint l’ètica explicada anteriorment.

Aquesta és una de les disciplines desconegudes, ja que sempre estan de portes en dins, i poques vegades les deixen visitar ja que es troben en laboratoris fora d’accés al públic, no obstant en casos excepcionals com en dies puntuals o per exemple com es va fer en “Les mil cares dels museus” (on s’explica molt bé en l’article que es va publicar el mes de febrer https://museudeguissona.cat/ca/2023/02/).

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

NOTÍCIES

La Comunicació interdepartamental al Museu de Guissona

Laura Puig

31 de gener de 2023

Com des del Museu hem adoptat una comunicació transversal entre totes les àrees de la institució i com ens organitzarem.

Amb l’inici d’un nou any, des de l’àrea de comunicació del Museu de Guissona ens hem proposat iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius, fomentar la participació, la conciliació i el desenvolupament personal de l’equip i, per tant, fer més fàcil i fluida la transmissió de les informacions entre les diferents àrees del Museu.

L’equip del Museu de Guissona

josep, Laura, Blanca, Anna, David i Cattus. 

Aquesta acció ve engegada en paral·lel amb l’inici del nou any, temps de nous propòsits, però també amb la meva reincorporació després d’una baixa de maternitat i una petita excedència. Prendre distància i “descans” ajuda a oxigenar les idees i a fer balanç del funcionament, buscant millores o accions encarades a assolir nous objectius, per això tot i ser un museu petit era evident que feia falta millorar aquesta part de la comunicació i es feia bàsic abordar aquest tema en conjunt.

“iniciar una nova estratègia de comunicació interna encaminada a millorar els processos comunicatius”

Com ens organitzem?

Per millorar la comunicació interna, aconseguir més transparència i fluïdesa en els circuits de treball és clau tenir una bona relació basada en la confiança entre el grup. Un equip ben comunicat i confiat segur que treballarà millor, més motivat i de manera més eficient. Com ho fem per aconseguir-ho?

Marcarem una vegada al mes (mínim) una reunió presencial d’equip. Les 5 persones que integrem el Museu de Guissona ens bloquegem dues hores (màxim) per poder-nos asseure, parlar, posar-nos al dia i organitzar les setmanes següents.

 

  • Reunió sempre al voltant del dia 15 del mes. Reunions efectives i ràpides per posar-nos al dia i compartir novetats i projectes de futur.
  • També … Disposem de dos calendaris compartits a Google Calendar:

Calendari del Museu: En aquest calendari hi ha la informació que afecta el dia a dia de tots els membres del Museu i també les reserves de visites, festius i actes que organitzem. També s’utilitza per marcar les vacances, absències, reunions i altres accions que poden tenir interès i incidència pel funcionament de la institució. Tots els integrants del Museu hi tenen accés per afegir, esborrar o modificar informacions.

Calendari de comunicació: Aquest altre calendari és propi de l’àrea de comunicació, però també és compartit entre tots els departaments. Aquí hi ha indicades les accions digitals que tenen participació de tot el grup, com poden ser els posts del blog (com el present) o els #filsdeIesso. Aquest calendari solament és modificable des de l’àrea de comunicació.

  • El blog del #ForumdeIesso: El post al blog es publica de forma mensual, sempre l’últim dia del mes, i hi participen tots els membres del Museu. Cadascú des de la seva àrea i coneixements, en format cíclic, redactarà i prepararà un article, seguint un conjunt indicatius bàsics de SEO que es van compartir des de l’àrea de comunicació en una petita formació fa pocs dies. També es comptarà amb una col·laboració externa i un mes de descans (agost).

Seguiment: De forma mensual es valorarà de forma conjunta – en les reunions mensuals – el compliment de les dates de publicació i els resultats obtinguts (KPI) amb la intenció de valorar la feina de tothom i buscar millores, si cal.

Visites web
Visitants únics
Pàgines vistes
Temps d’estança
Taxa de rebot per pàgina
Taxa de conversió

Difusió: Es realitzarà una difusió del post de mínims, que pot ser augmentada segons la temàtica o interès generat:

Es realitzarà a través de les xarxes socials el mateix dia de la publicació a la pàgina web.
També s’inclourà al butlletí mensual
Una altra difusió durant la resta de més, en format i storytelling diferent.

  • :un gat   entreI El #fildeIesso és l’altra acció transversal digital creada per les diferents àrees del Museu. De forma quinzenal es publicarà un fil a Twitter que seguirà un seguit de tips, també presentats a l’equip fa uns dies, perquè siguin efectius i interessants. Aquest exercici suposarà una sortida de la zona de confort, per algunes àrees del Museu, més acostumades a redactar informacions de forma 100% acadèmica i no tant amb l’ús de l’storytelling.

Seguiment: Quinzenalment es valorarà els resultats obtinguts, per buscar possibles accions de millora en grup. Es valorarà els següents ítems:

“M’agrada” totals
Comentaris
Retuits
Les impressions
Seguidors nous aconseguits amb el fil
Visites al perfil.

Difusió: Es farà difusió del #fildeIesso, l’endemà de la seva publicació a Twitter en la resta de xarxes socials del Museu.

  • Fototeca al núvol: Un Museu genera una gran quantitat de fotografies al llarg de les setmanes, algunes de les quals acabaven “perdudes” pels diferents ordinadors o pels mòbils personals de qui formem el Museu, per això s’ha creat un espai compartit al núvol, de fàcil accés per a tothom amb l’objectiu que totes les àrees puguin penjar-hi imatges, però també visualitzar-les i descarregar-les per fer servir-les quan ho necessitin.

Seguiment: Es valorarà la pujada de fotografies de forma mensual, controlant quin departament ha penjat fotografies i quin no per animar la incorporació d’imatges des de totes les àrees. També es posaran sobre la taula possibles dubtes en la classifiació final de les fotos.

  • Disposem d’un grup de whatsapp intern que utilitzem per traspàs d’informació ràpida, però a la vegada per ús més recreatiu, clau per la bona cohesió del grup.

Seguiment: En aquest cas es realitzarà una consulta a l’equip per optimitzar i fer un bon ús del grup de whatsApp, marcant horaris d’enviament d’informació – relativa a la feina – i indicant els límits del grup. 

Per tant, i seguint aquestes pautes, des del Museu de Guissona esperem que aquest 2023 la comunicació interna assoleixi i es consolidi en una nova forma de treball, de forma més integral i amb la creació de narratives innovadores, per convertir-se així en una peça clau a l’hora de conformar un full de ruta amb sentit global i alineada amb l’eix del Museu de Guissona. 

I finalment, i no voldria obviar-ho i sí fer-ne una petita pinzellada, un element clau per trobar-nos en aquest moment de voler millorar la comunicació interna de la institució, ha estat l’adopció d’una mascota entre els companys del Museu, en Cattus de Iesso – us recomanem seguir-lo al seu perfil d’Instagram – un gat que crec que ha ajudat també a arribar a aquest punt d’unió: de treball conjunt i de bona comunicació entre el grup… però això, si us sembla bé, en parlarem amb més detall en un pròxim post.

Eduard  Camps i Cava

Eduard Camps i Cava

Eduard Camps i Cava

 

La col·lecció principal del Museu de Guissona és la d’Eduard Camps i Cava.

Una mostra d’objectes recollida durant dècades que abraça des de l’edat del bronze fins a l’època romana. Eduard Camps i Cava la va cedir a l’Ajuntament per a la seva futura exposició pública. Per tant, Eduard Camps i Cava, que també dóna nom al Museu de Guissona, ha estat el principal benefactor del Museu.

COMPRA D’ENTRADES
Socialitzem?

Socialitzem?

FÒRUM

Socialitzem?

Com el Museu de Guissona s’acosta a l’objectiu de convertir-se en un museu social.

Una vegada més, recorrem el cardo màxim per arribar al fòrum. El fòrum, aquesta gran plaça central de la nostra Iesso. El cor i el cervell de la ciutat, el punt on la gent es troba, on conversa i comparteix. Actualment, més de 2000 anys després, el nostre cardo màxim, la via on tot s’articula i tot hi conflueix és la pàgina web. Un suport essencial que, seguint el símil, ens condueix a un altre espai de trobada: el blog. Un lloc igualment fonamental per un museu social i, per tant, fonamental per nosaltres perquè volem seguir avançant per ser precisament un museu social.

I què és un museu social? Doncs probablement és un concepte o una idea tan abstracta  o evolutiva com ho és un museu o la societat mateixa. La noció de Museu, ha canviat al llarg dels segles. Fa temps que ha deixat de ser el temple de les Muses per ser un espai dedicat a les persones. Progressivament, a partir del segle XIX les grans col·leccions privades de la noblesa, els estats o l’església van obrir les seves portes però no és fins al segle passat que el focus es va situar en les persones. Des d’aquest moment, les institucions han evolucionat en paral·lel a la societat prenent com a màxim objectiu el servei. El llegat, doncs, ha deixat de ser l’objectiu per esdevenir un recurs, un recurs per la memòria, la identitat i el progrés.

Avui no em vingut al blog a teoritzar ni a declamar paraules boniques perquè se les endugui el vent. Com hagués dit el mateix Cató el Vell en el fòrum: Res non verba!, és a dir, fets no paraules.

La vocació de ser un museu social es present a Guissona des de fa molt de temps però enguany s’inicien un seguit de projectes que ens acosten una mica més a aquesta realitat desitjada. Dins el reguitzell de propostes i activitats que es donen anualment als baixos de la Fassina,  en aquesta entrada, en destacarem només quatre, que ja en son “proutes”! Per aquelles persones que pensin que ens anem del tema, que la tasca del Museu hauria de ser l’estudi de Iesso, no van pas errats. Això fem. Perquè en el fons Guissona, és Iesso, això sí, la Iesso d’un segles més tard! Som-hi doncs!

Fa temps que ha deixat de ser el temple de les Muses per ser un espai dedicat a les persones.

Un museu social és inclusiu i procura arribar arreu. Aquest arreu no és un lloc físic o potser sí. Enguany el museu ha traspassat els seus límits i ha plantejat una mostra dins la Fundació BonÀrea per accedir a les persones que per circumstàncies diverses no ens poden visitar. Aquesta iniciativa parteix de la certesa de què la cultura i els estímuls són salut i benestar i un espai més de socialització. El Projecte Engranatges neix amb la idea de produir mostres en el centre geriàtric de manera anual. I no parlem d’un parell de pòsters, sinó d’exposicions amb tots els ets i uts: plafons, vitrines, peces i… activitats paral·leles. Així doncs, portarem a la fundació una conferència, un taller i fins tot teatre en forma de visita teatralitzada per enriquir la vida dels residents.

Els museus ensenyen i ensenyen de manera vivencial i fins i tot lúdica més enllà del marc escolar. Per aquest motiu, poden ser un complement o un suport de la mateixa escola. Amb aquesta vocació neix El Museu a la Motxilla. Es tracta d’una activitat extraescolar gratuïta que ha de servir de suport per a les criatures que ho necessitin i un espai d’aprenentatge més pels alumnes que ho desitgin. Serà un espai de pràctica i d’expressió lingüística amb el pretext o l’objectiu de conèixer Guissona a través de l’arqueologia, de la història i de l’art. Però sobretot a través de la curiositat, de les ganes per aprendre i del joc.

Com hem vist, el museu avança de la mà del poble i per tant es preocupa o participa de les qüestions que són fonamentals per a la nostra vila. Un dels aspectes més rellevants del teixit social de Guissona és sens dubte la multiculturalitat. I aquesta diversitat no es pas un tret negatiu. Ans al contrari. És un element de riquesa si serveix per sumar. I amb aquesta idea neix Calidoscopi Guissona. De la mà de Saoka Kingolo, anualment prepararem una mostra sobre una comunitat establerta a Guissona. Serà una petita exposició viscuda i narrada, construïda a partir de testimonis recollits en entrevistes. Una carta de presentació per reflexionar i comprendre les diverses realitats a les que potser, fins ara, no s’havia prestat prou atenció. I com a activitats paral·leles, en aquest cas, plantejarem propostes per descobrir i interpretar Guissona. Si s’escau, en la seva llengua materna, perquè el coneixement és la porta per la comprensió i l’estima i, per tant, el fonament d’un nou marc de socialització.

Un museu social és també un indret viu on la gent interactua, aprèn i ensenya, un lloc on les persones prenen part de manera activa. En definitiva un museu és un espai de participació. Volem defugir els paternalismes i construir conjuntament el museu que volem. Amb aquesta idea fa uns anys vam presentar la iniciativa Iesso Civitas. Aquesta proposta volia ser una mena de “club del museu” amb un seguit d’avantatges (accés il·limitat, primícies, oportunitats…) però també amb obligacions. No penseu pas que volíem mà d’obra per moure graves! Volíem gent amb ganes d’aportar, d’implicar-se i de decidir quin és el paper que ha de fer el Museu. La veritat, és que no som infal·libles, i aquesta iniciativa tot just es va perfilar. Però enguany la reprenem amb ganes. I comencem el dia 7 de març a les 19:00 hores. Volem la vostra ajuda per organitzar el Dia Internacional dels Museus d’enguany.

Com hem anat veient un museu social és tan polièdric com la societat mateixa. Si us interessa el tema en podreu aprendre molt més llegint els articles de Jordi Medina al Núvol on planteja una “Guia del museu social” (https://www.nuvol.com/art/el-museu-social-esser-o-no-esser-158019). Ja veureu que anem pas desencaminats, però que ens queden moltes coses per fer. Tot i que de fet, hem deixat moltes coses al tinter. Les podreu descobrir quan us embolcalleu de nou amb la toga i us acosteu al nostre gran fòrum virtual. També en trobareu informació en les xarxes social del museu o en el perfil d’instagram del nostre imperator maximus, l’absolut senyor de la casa en @cattusdeiesso. Però encara millor, si voleu descobrir que més es cou en el Museu de Guissona veniu-nos a veure! I de moment, seguiu els projectes que us hem presentat i, recordeu, us esperem el dia 9 de març per preparar la Festa Major del Museu!

 

Posant cara als perfils professionals dels museus de les Terres de Lleida i Aran

Posant cara als perfils professionals dels museus de les Terres de Lleida i Aran

NOTÍCIES

Posant cara als perfils professionals dels museus de la XMTLLA

Museu de Guissona

17 de febrer de 2023

La campanya ‘Les mil cares dels museus’, que compta amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, mostra gran part de l’activitat que hi ha al voltant dels museus de la XMTLA.

Del 20 de febrer al 5 de març els museus oferiran activitats gratuïtes i presentaran una campanya digital per mostrar els espais i processos de treball més ocults.

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLA) està formada per una dotzena de museus i els seus fons abasten més de 40.000 obres i objectes. El que molta gent desconeix és tot l’engranatge de perfils professionals que treballen als museus de la xarxa. En concret, la integren professionals de diferents àmbits, que s’encarreguen de tasques com la conservació preventiva, la restauració, la documentació de les peces, les visites guiades i altres feines encara menys visibles, com la comunicació, l’administració o el muntatge d’exposicions.

Amb l’objectiu de donar a conèixer tota aquesta barreja de perfils, la XMTLA engega la campanya “Les mil cares dels museus” que durant dues setmanes, del 20 de febrer al 5 de març de 2023, incidirà en el valor humà dels museus, amb les persones que hi treballen com a protagonistes: “Amb aquesta campanya volem donar a conèixer aquelles tasques internes que es fan als museus i normalment no són a la vista del públic, el qual només veu el resultat final”, explica Clara López, coordinadora de la XMTLA, que avança que “hi haurà moltes activitats; visites a espais de reserva, visites guiades per professionals que ens explicaran de primera mà la seva feina i altres propostes amb les quals descobrir històries ocultes dels fons que conserven els museus.

 

A través d’aquestes activitats es vol trencar amb el prejudici que els museus són institucions mortes que només acullen exposicions, i mostrar bona part de l’activitat que cada dia té lloc en aquests espais. També hi haurà tallers oberts a tota la ciutadania i es difondrà una sèrie de vídeos on els i les professionals explicaran de forma original en què consisteix la seva feina.

Activitats gratuïtes per a tots els públics

Durant les dues setmanes de la campanya, els museus de la XMTLA oferiran activitats gratuïtes i participatives adreçades a tota la ciutadania.

 

El Museu de la Noguera convidarà els i les visitants a formar part de l’equip del museu amb un taller participatiu per conèixer-ne les diferents funcions diàries; el Museu de Cervera proposa l’activitat ‘Arqueologia d’un enterrament’ on, de la mà d’antropòlogues i arqueòlogues coneixerem informació sobre el passat a través dels ossos d’una fossa al Priorat de Sant Pere el Gros de Cervera; l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu oferirà una visita als seus magatzems, on mostrarà la tasca de restauració, conservació i documentació de les col·leccions del museu i el Museu de Guissona estrena l’audiovisual que mostra les tasques que realitzen des del moment en que s’excava i es troba una peça rellevant fins que s’acaba ubicant a l’exposició permanent del Museu.

 

El Museu de Lleida proposa una visita tècnica a la reforma de l’àmbit del segle XVI i una a les reserves, a càrrec de les conservadores del museu; el Museu Diocesà d’Urgell ens suggereix una visita guiada per descobrir els viatges internacionals de tres obres icòniques de la seva col·lecció i el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona oferirà un recorregut amb l’equip del museu per conèixer què hi passa cada dia. En el cas del Museu Hidroelèctric de Capdella, les visitants podran conèixer l’arquitectura i la història d’unes edificacions molt particulars, les cases prefabricades del campament de la central de Capdella. A més, organitzaran una visita als indrets del campament de la central de Capdella on les inundacions del 1937 i el 1982 van causar més afectacions. De la seva banda, el Museu Tàrrega Urgell obrirà els seus dos cellers en una visita guiada única.

 

El Musèu dera Val d’Aran oferirà una visita a l’exposició permanent amb el personal tècnic del museu i permetrà concebre un espai museogràfic a partir d’una dinàmica guiada. La seva directora, Carla del Valle, explica que  “‘Les mil cares dels museus’ és una oportunitat per mostrar què passa de portes endins als museus que formen part de la Xarxa. En el cas del Musèu dera Val d’Aran, som dues persones que portem tot el pes de la gestió i de la divulgació de sis equipaments. Amb la campanya us mostrarem com és la nostra feina en el dia a dia”. Per últim, el Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida presentarà el seu equip a través de les xarxes socials, on els i les usuàries trobaran diverses sorpreses.

 

D’aquesta manera, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran vol retre un homenatge a les persones que cada dia fan possible el funcionament dels museus i també vol acostar al públic un seguit de professions vinculades al món cultural que acostumen a passar desapercebudes.

Tots els detalls de les activitats i els seus horaris es poden consultar en aquest enllaç.

Vols rebre més noticies sobre el Museu?
Subscriu-te al nostre butlletí.

WhatsApp chat

En continuar utilitzant el lloc, vostè accepta l'ús de galetes. Més Informació

La configuració de les galetes d'aquest lloc web està configurada per "permetre galetes" per oferir-vos la millor experiència de navegació possible. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de les galetes o feu clic a "Acceptar" a continuació, esteu consentint-ho.

Close